Convent de Santa Clara de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 11:
Les seves fundadores i les seves descendents també rebien el nom de '''monges de Sant Damià''' pel fet que les fundadores eren [[clarisses]] procedents de [[San Damiano]] ([[Assís]]). Originalment sota la [[regla de Sant Francesc|regla franciscana]], l'any 1513, en ser aprovada la [[Orde de Santa Clara|Regla de Santa Clara]], les clarisses van haver d'escollir entre aquesta regla o la de [[regla de Sant Benet|Sant Benet]]. Les monges de Sant Antoni i Santa Clara van optar per seguir amb l'Orde de Sant Benet, passant així a ser benedictines.<ref name="patr">Generalitat de Catalunya, [http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8be8491fc055048ce8940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Patronat de la Muntanya de Montserrat. Monestir de Sant Benet]</ref>
 
El 1327, una catorzena d'aquestes [[Orde de Santa Clara|monges clarisses]] fundaren el [[monestir de Pedralbes]]. El [[1691]] durant la invasió francesa abandonaren uns dies el convent. Durant el [[Setge de Barcelona (1713-1714)]] el convent quedà molt malmès i les religioses foren temporalment acollides en cases de familiars i amics amb la intenció d'arranjar-ne els desperfectes cosa que no fou possible per la destrucció i arrasament de bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]].<ref>{{citar ref| tipus = revista | cognom1 =Adroer i Tasis| nom1 =Anna M.| títol =El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara| url =http://www.raco.cat/index.php/Medievalia/article/view/269354/356892| publicació =Medievalia| data =1982| consulta = 10 de novembre de 2013| pàgines =45-52|exemplar=Núm. 3|enllaçautor=Anna M. Adroer i Tasis}}</ref>. Només s'aprofitaren les restes del campanar per construir l'anomenada Torre de Sant Joan, que va servir de punt de vigilància i de presó fins a la destrucció de la ciutadella.<ref>{{Ref-web|títol=Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona - Monestirs de Catalunya|url=https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02dani.htm|consulta=2019-12-15}}</ref>
 
Atesa la destrucció del convent, el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] els donà el [[Palau Reial Major]] (actualment [[Museu Marès]], [[Museu d'Història de Barcelona]] i [[Saló del Tinell]]), on visqueren de 1719 a 1936. El 1952 agregant-se amb la comunitat de [[Sant Benet de Mataró]] fundaren el [[Monestir de Sant Benet de Montserrat]].