Castell de Sant Joan de Lloret de Mar: diferència entre les revisions

La seva construcció es remunta al segle XI d. de C.dC i les dades documentals més antigues que coneixem de la fortalesa són de l'any 1041. El document és una donació dels vescomtes Guerau i Ermessenda a Sicardis, néta del vescomte de Girona, [[Seniofred]], i senyora de Lloret.<ref name="llibre-lloret">{{ref-llibre |cognom= Domènech i Moner |nom=Joan |títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona|any= 2004|editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines= pàg. 36}}</ref><ref name=Quaderns-Selva>{{ref-web|cognom=LLINÀS POL|nom=Joan|url=http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26169/123128|consulta=19/05/2013|títol=El castell de Sant Joan de Lloret. Dades arqueològiques|editor=Quaderns de la Selva, 15}}</ref>

El dia 23 de gener de l'any 1079 el bisbe [[Berenguer Guifré]] de Girona va consagrar la capella de Sant Joan, que es trobava dins el recinte fortificat. Després de la mort de Sicardis (l'any 1104), els terrenys feudals van passar a ser compartits pel seus fills [[Bernat Umbert]] (bisbe de Girona) i el seu gendre Bernat Gaufred (els descendents del qual van esdevenir senyors del [[castell de Palafolls]]). A la seva mort, delel bisbe Bernat Umbert va llegar la seva part a la seu de Girona. Després d'alguns conflictes, Guillem de Palafolls també va fer donació de la jurisdicció a la seu de Girona. A partir d'aquest moment el feu va passar a pertànyer exclusivament a la Seu del Capítol de la [[catedral de Girona]]. La seva jurisdicció va ser exercida per un [[Pabordia|paborde]].<ref name="moll">{{ref-web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf |títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL) |editor= Ajuntament de Lloret de Mar |consulta=14-04-2013}}</ref><ref name="Quaderns-Selva">{{ref-web|cognom=LLINÀS POL|nom=Joan|url=http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26169/123128|consulta=19/05/2013|títol=El castell de Sant Joan de Lloret. Dades arqueològiques|editor=Quaderns de la Selva, 15}}</ref> Uns anys més tard, vers el 1170 o el 1171, Bernat de Palafolls, dictà el seu testament, segons el qual la seu de Girona rebia l'altra meitat del castell de Lloret i gaudia, per tant, de tota la propietat.<ref name="patmapa"/>

Durant el regnat de [[Pere el Gran]] el castell va patir els atacs de l'armada francesa que el van deixar parcialment danyat. Cap al 1356 va patir un atac de la flota genovesa que el va deixar molt malmès. El 1372, [[Pere el Cerimoniós]], va vendre el dret de [[bovatge]] del castell de Lloret, entrejunt amb el de tantsmolts altres indrets.<ref name="patmapa"/> Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, immers en molts conflictes, es va fer evident la necessitat de portar a terme la restauració de la fortalesa (una sentència del 1378 establia que els habitants del terme del castell de Lloret estaven obligats a treballar en la reparació del castell i a fer-hi serveis en cas de guerra). Al llarg del segle XV es van fer importants reformes en la fortificació (no s'ha aclarit si per reparar encara les destruccions provocades per l'atac genovès o per resoldre problemes estructurals derivats dels moviments sísmics que van afectar aquesta zona entre els anys 1427 i 1431).<ref name="Quaderns-Selva"/>

És possible que un dels terratrèmols que va tenir lloc en el segle XV i que va afectar a les comarques gironines també repercutís en el castell, ja que en el segle XV es van dur a terme obres de reconstrucció, segons han demostrat els treballs arqueològics.<ref name="patmapa"/> En el segle XVI es va iniciar un període de decadència per a la fortalesa. La defensa de Lloret obeïa ja a altres estratègies i a finals de segle es construïa, per 150 lliures, una gran torre de defensa en el nucli marítim.<ref name="patmapa"/>