Ixtar: diferència entre les revisions

{{Infotaula personatge}}

'''Ixtar''' (''Ištar'')<ref>Referències de la grafia catalanitzada: [http://www.fundacionespriu.coop/pfw_files/cma/articulos/2004122172332rsecat.pdf Fundació Espriu] i [http://blocs.xtec.cat/filo/files/2007/11/u02-teoria.pdf Xtec]</ref> era, en la [[mitologia babilònica]] i la [[mitologia hittita]], la deessa de l'[[amor]] i la [[guerra]], de la vida, del sexe i la [[libido]], de la [[fertilitat]] i de la natura, atorgadora de [[fecunditat]] als éssers humans, animals i plantes.<ref>{{ref-notícia|títol=Symbols of Hittite goddess of sexuality found on 4,000-year-old tablet discovered in central Turkey|publicació=Hürriyet Daily News|url=http://www.hurriyetdailynews.com/symbols-of-hittite-goddess-of-sexuality-found-on-4000-year-old-tablet-found-in-central-turkey.aspx?pageID=238&nID=86910&NewsCatID=375|consulta=15 agost 2015|data=13 agost 2015}}</ref> També va ser coneguda pel nom d'''[[Astarte]]'' pels [[fenicis]] i ''[[Inana]]'' pels [[sumeris]]. És l'antecessora de [[Venus (mitologia)|Venus]]. Se l'associa a una estrella de cinc puntes o [[pentacle]]. Es considera una dea "''[[vagina]]'' ", és a dir, destructora alhora que atraient (un [[arquetip]] present en totes les cultures, similar al de [[Kali]], entre d'altres).

A Babilònia, rebé el nom d’'''''Annunitum,''''' que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtar ''la Barallosa''). Els reis d'[[Accàdia]] la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va esdevenir deïtat separada i fou una dea guerrera en l'èpica de [[Naram-Sin d'Accàdia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Ancient Egypt and the Near East |url=https://books.google.es/books?id=3-kshvab3k4C&pg=PA53&dq=naram-sin+Ishtar+war+goddess&hl=ca&sa=X&ei=4FviVOGIH4v4UKDjgKAJ&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=naram-sin%20Ishtar%20war%20goddess&f=false |llengua=anglès |editorial=Marshall Cavendish |data=2010 |pàgines=53 |isbn=Marshall Cavendish}}</ref> Va tenir un temple a [[Kisurra]], però el seu culte fou establert a [[Sippar]] (on fou la deïtat tutelar), [[Nippur]], [[Uruk]] i [[Ur]]. En aquesta darrera, va tenir un temple anomenat ''E-ulmash'' i fou coneguda com a '''''Ulmasitum'''''.