Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

Entre totes les peces trobades, les més valuoses són les corones votives dels reis [[Recesvint]] i [[Suintila]] -aquesta última va ser robada l'any 1921 i mai recuperada-. Totes dues d'[[or]], encastades amb [[safir]]s, [[perla|perle]]s i d'altres [[gemma|pedres precioses]] polides les quals reben el nom de caboixons.<ref>{{ref llibre|cognom=Lajo Pérez|nom=Rosina|títol=Léxico de arte|any=1990|editorial=Akal|lloc=Madrid|isbn=978-84-460-0924-5|pàgina=38|url=http://www.akal.com/libros/LExico-de-arte/9788446009245|consulta= 29 de desembre de 2015|llengua=castellà}}</ref> Tenen també d'altres corones més pobres i més petites i creus votives. També es van trobar cinturons, avui desapareguts.{{sfn|Williams|1907|p=22-26}}

 

 

Les presencia de joies bizantines als tresors visigòtics era tan abundant, segons els testimonis literaris, que a les esglésies de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] «hi havia joies per omplir diversos carros» (''Vides dels pares de Mèrida''). Fonts àrabs testimonien que en entrar els musulmans a Toledo, van trobar a la [[catedral de Toledo|catedral]] una sèrie de corones votives que els reis visigòtics havien anat donant, i que moltes van ser foses en aquest moment per aprofitar els metalls preciosos. Les joies de l'església de Toledo i les del tresor reial van ser causa d'enveges i greus disputes entre els conqueridors àrabs. Una gran part d'aquestes corones i creus van haver de ser amagades pels clergues visigòtics, com va succeir amb les que eren en el proper monestir de Santa Maria de Sorbaces.