Anna d'Hongria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 5:
 
=== Primers anys i compromís matrimonial ===
Anna va néixer el [[1503]] a la cort hongaresa de [[Buda (ciutat)|Buda]], com a filla del rei [[Vladislau II de Bohèmia|Vladislau II]] d'[[Hongria]] i de la seva esposa [[Anna de Foix|Anna de Foix-Candale]]. [[Vladislau II]] havia assumit en [[1490]] el tron ​​hongarèshongarès després d'haver estat cridat a el regne per la noblesa per ocupar el lloc vacant. Aquí va establir la seva nova cort, des d'on va governar [[Bohèmia]], regne de el qual també era sobirà.
 
La nodrissa d'Anna va ser Ursula Pemfflinger, l'esposa del jutge de la ciutat de Buda. Al febrer de 1505 la influent noble [[Eduviges Piast]], vídua de l'comte [[Esteban Szapolyai]], que va ser [[Nàdor d'Hongria]], va demanar la mà de la petita princesa per al seu fill el comte Joan Szapolyai de 16 anys d'edat. Havent guanyat enorme poder, la família dels Szapolyai va intentar establir, en moltes ocasions, llaços familiars amb la família reial Jagellón. No obstant això, el rei Vladislau II va rebutjar la proposició de Eduviges (gairebé una dècada després, en 1512, la noble hongaresa va aconseguir que la seva filla [[Bàrbara Szapolyai]] es convertís en esposa del rei [[Segimon I de Polònia|Segismon I Jagellò el Vell]] de Polònia, germà de Vladislai II d'Hongria).
 
El 19 de juliol de 1505 van començar les negociacions matrimonials amb l'emperador [[Maximilià I d'Habsburgo]], formalitzant el casament d'Anna amb un dels néts de l'emperador: l'arxiduc [[Ferran I d'Habsburg|Ferran d'Habsburg]]. Tot i que a l'octubre d'aquest mateix any els aristòcrates hongaresos i l'alt clergat es va reunir a [[Ràkos]] i va decidir que, en cas de morir el rei sense hereus homes, el tron ​​hongarèshongarès no seria heretat pels Habsburg a través del matrimoni amb la princesa Anna. Però al març de 1506, Vladislao II va enviar emissaris per signar un tractat que inhabilitava les decisions de la noblesa hongaresa i formalitzava el matrimoni d'Ana i Fernando, així com que, de néixer un fill home (en aquest moment la reina consort Anna de Foix-Candale estava embarassada), aquest fill es casaria amb [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria d'Habsburg]], germana de Fernando. Als pocs mesos va néixer el que serà posteriorment Lluís II d'Hongria i el compromís de matrimoni es va confirmar. La mare dels dos prínceps hongaresos va morir en el part, el 26 de juliol de 1506, deixant-los orfes. Al novembre de 1507 es va signar el pacte definitiu dels dos matrimonis i dos prínceps hongaresos van mantenir talls separades, compostes per dides i altres servents reals que en el seu temps eren part de la cort de la seva morta mare.
 
El 19 de juliol de 1515 es va dur a terme la trobada real de Viena de les Cases Habsburg i Jagellò, a què van assistir els reis Segismon I de Polònia, Vladislau II d'Hongria i Maximilià I del Sacre Imperi. En aquest esdeveniment també es va tornar a ratificar l'acord i en el dom de Sant Esteve protomàrtir el monarca va comprometre als seus néts amb els hongaresos. A Hongria la noblesa no va acceptar fàcilment aquest compromís amb els Habsburg, i ara el noble Emeric Perényi va passejar pels carrers de la ciutat de [[Bratislava]] muntat en el seu carruatge cridant i protestant, ja que en algun moment també havia estat considerat ell com un possible pretendent a la mà de la princesa Anna.
 
Tan sols mesos després de la trobada real, va morir Vladislau II el 1516, ascendint a el tron ​​elel seu fill com Lluís II d'Hongria (qui havia estat coronat en la seva infància per assegurar la seva successió després de la mort del rei). Posant en pràctica el compromís matrimonial, Ana va ser portada a [[Tirol]] a 1517, on va viure amb la seva cunyada Maria d'Habsburg fins al seu matrimoni en 1521. Per mitjà d'aquesta unió matrimonial es va aconseguir que Hongria i Bohèmia quedessin sota el domini dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], ja que el germà d'Ana, el rei Lluís II d'Hongria, va morir en 1526 sense descendència en la [[Batalla de Mohács (1526)|Batalla de Mohács]] i va quedar ella com a única descendent en la línia de successió.
 
Proclamada reina d'Hongria i Bohèmia amb el seu marit, mai arribarà a ser emperadriu, doncs mor amb 43 anys als tres dies de néixer la seva filla Joana, degut segurament a febre puerperal. Un cas molt similar a què li va passar a la seva mare.