Maria Àngels Anglada i d'Abadal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m algun contingut nou (Llegat i memòria) amb referències |
||
Línia 6:
| sepultura = Cementiri de [[Vilamacolum]]
}}
'''Maria Àngels Anglada i d'Abadal''' ([[Vic]], [[9 de març]] de [[1930]] – [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[23 d'abril]] de [[1999]]) fou una [[poeta]], [[novel·lista]], [[crític]]a i [[assaig (literatura)|assagista literària]] [[Catalans|catalana]]. És autora de ''Kyparíssia'' (1980), ''Columnes d'hores'' (1990), [[El violí d'Auschwitz|''El violí d'Auschwitz'']] (1994) i ''Poesia completa'' (2009), entre altres.<ref name="O">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bfbc1842caeb5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|consulta=21 octubre 2013|títol=Dones-Poetes|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> Va ser membre de la [[Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans]] i
Llicenciada en Filologia Clàssica per la [[Universitat de Barcelona]], va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot [[Zeus]] i [[Apol·lo]]). En paraules de [[Jaume Cabré]], "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les".<ref>[[Jaume Cabré]], [http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/maria_Angels_anglada_58640.php "Maria Àngels Anglada"], ''[[Avui]]'', 29-6-2009</ref>
Línia 70:
* [[1996]] - Filla adoptiva de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]
==Llegat i memòria==
Maria Àngels Anglada ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a [[Palafrugell]] com una de les dones que mereixen un carrer.<ref name="Revista de Palafrugell">{{ref-publicació| cognom= Puig | nom = Evarist | article = Les dones esperantistas de la Vila | publicació = [[Revista de Palafrugell]] | lloc = Palafrugell | exemplar = núm. 208 |data = febrer 2011 | pàgines = 23}}</ref>
Diverses poblacions del país li han dedicat un carrer, una plaça, una avinguda: Figueres, Girona, Salt, Cambrils, Sant Vicenç de Castellet, Vilablareix, Granollers, Vilafant, La Garriga, l'Armentera, Malgrat de Mar... La ciutat de Barcelona hi ha dedicat uns [https://www.google.es/maps/place/Jardins+de+Maria+%C3%80ngels+Anglada+i+d'Abadal/@41.3916267,2.1325566,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4986557d05005:0x8fa147c25f6ceb13!8m2!3d41.3916227!4d2.1347453 Jardins]. A Vic, on havia nascut, hi ha un parc que du el seu nom.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vic.cat/news/s2019inaugura-el-renovat-parc-maria-angels-anglada-al-centre-historic-de-vic|títol=S’inaugura el renovat Parc Maria Àngels Anglada al nucli històric|consulta=desembre de 2019|llengua=|editor=Ajuntament de Vic|data=26 Setembre 2016}}</ref> I a Figueres, on va morir, hi ha l'[https://agora.xtec.cat/ceipanglada-figueres/ escola Maria Àngels Anglada].
La [[Universitat de Girona]] va crear el 28 d’octubre de 2004 la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb l'objectiu de perpetuar la memòria i estudiar l’obra dels escriptors que li donen nom, a través de jornades de treball, seminaris, cursos, itineraris, estudis i publicacions, destinats a contribuir a la divulgació d’una obra literària feta a l’ombra dels clàssics.<ref>{{Ref-web|url=https://www.udg.edu/ca/catedres/Patrimoni-Literari/La-Catedra/Historia-i-objectius|títol=Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent. Historia i objectius|consulta=desembre de 2019|llengua=|editor=Universitat de Girona|data=}}</ref>
== Referències ==
| |||