Cabilencs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |280px|thumb -> |miniatura |
m traduint {{article}} --> {{ref_publicació}} AWB |
||
Línia 9:
|related=altres [[berbers]]
}}
Els '''cabilencs'''<ref>{{GDLC|00022823}}</ref> (en [[berber]] : ''ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ iqbayliyen'', o ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ ''igawawen'',<ref>{{
[[Fitxer:Aires linguistiques du nord-est algérien.svg|miniatura|Mapa de la Cabília]]
== Etimologia ==
El francès « kabyle » és un [[Manlleu (lingüística)|manlleu]] de l'[[àrab]] ''qabīla'' (« tribu, família ») i el plural, ''qabāʾil'', designa als cabilencs.<ref>{{Académie|kabyle|édition=9}} [
[[Fitxer:Kabyle chrétien.jpg|miniatura|Família cabilenca cristiana]]
El terme original "Qabail" que significa en àrab "tribus" s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al [[Magrib]] per designar als habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que també es refereixen als [[berbers]] [[chaouis]] de l'[[Aurès]] o els de l'oest d'Algèria. Es va parlar de la Cabília de l'Ouarsenis.<ref name="ed">Eugène Daumas, ''Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara'', éd. Hachette, 1855, {{p.|156-158}}</ref>{{,}}.<ref>"…Line Marsa, la mère d'Edith Piaf, Anetta Maillard, de son vrai nom, était la fille d'un directeur de cirque et d'Aicha Ben Mohamed, une Kabyle marocaine, copine de La Goulue", Michel Souvais, ''Arletty, confidences à son secrétaire'', Éditions Publibook, 2007, [http://books.google.fr/books?id=693PZnGRVVkC&pg=PA144 {{p.|144}}]</ref>
Línia 22:
Tanmateix, segons el professor [[Salem Chaker]] el terme ''Zouaoua''/''Zouaoui'' utilitzat pels parlants d'àrab no ha de ser connectat a ''agawa''/''igawawen'' sinó més aviat a ''azwaw''/''izwawen'' (cognom [[cabil]] i nom del clan generalitzat a [[Cabília]]). Salem Chaker sosté la idea que ''Izwawen'' és el veritable nom aborigen antic i autòcton dels cabilenc que "omple la depressió històrica on gairebé han oblidat els seus noms reals <ref> [[Salem Chaker]], assenyala sobre l'article ''Les Zouaoua (Igawawen) d'Algérie centrale'' per Jacques Lanfry.</ref>». D'altra banda, a l'Oest algerià, les càbiles són totes designades sota el nom de Zouaoua/Zouaoui.<ref>Malha Benbrahim, professeur à l'Inalco, ''Documents sur Fadhma N’Soumeur (1830-1861)'', Clio, numéro 9/1999, Femmes du Maghreb</ref> Zouaoua és l'origen del francès [[Zuaus|zouave]], ja que les primeres unitats indígenes eren originàries d'aquesta confederació.
Cal assenyalar que en parlar dels [[At Menguellat|At Mangellat]] el terme original testificat per dir ''càbiles'' era ''Igawawen''.<ref>{{ref-llibre|
Les càbiles dels Babors ([[Bejaïa]], [[Jijel]], [[Sétif]]) són originàries de dues tribus berbers, els [[kutama]] (sota la dinastia [[Fatimita]]), i els [[sanhadja]] (sota la dinastia Hammadita). A aquests cal afegir els berbers d'[[Andalusia]] qui eren refugiats de [[Bejaïa]], ajudats pel sultà [[An-Nàssir ibn Alannàs|En-Nacer]] de Bejaïa vers el segle XII.
Línia 35:
L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]].<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref> Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}</ref> però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..
[[Fitxer:Abb. 328. Junges Kabylenmädchen von Bou Saâda, im südlichen Algier.jpg|miniatura|Noia cabilenca al sud d'Alger]]
La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' ''Axxam'' (llar). La ''Txarubt'' (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La ''txarubt'' assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (''tudart'') hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (''tixarubin''), que és l'''adrum''. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una ''laarch'' (la tribu), una unió de tribus dona la ''taqbilt'' (una confederació), qui donarà el seu nom als [[berbers]] de la regió anomenats cabilencs.<ref>[http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=30113&ed=MTM0OA Grève et rassemblement aujourd’hui] Sur le site depechedekabylie.com -
[[Fitxer:SiMohand.jpg|miniatura|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905]]
Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}</ref> Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' ''imgharen'' perquè eren caps de [[cap de família|família]], o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el ''tajmaât'' dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una [[gerontocràcia]].
Línia 75:
=== Teatre i cinema ===
El cinema algerià recordarà [[Rouiched|Ahmed Ayad Rouiched]] un algerià que té les arrels als pobles de Cabília, que ha unit com ningú, algerians al cinema i al teatre durant més de 40 anys. [[Mohamed Fellag]], natiu d'[[Azeffoun]] va brillar en el seu debut als teatres d'Alger abans d'emigrar per por dels fonamentalistes. Va canviar de públic i troba en la immigració algeriana i magrebina nombrosos seguidors. Un dels directors cabilencs més prolífics és, sens dubte, Abderrahmane Bouguermouh. Se sap que s'han adaptat al cinema la novel·la de Mouloud Mammeri ''La colline oubliée'' (en tamazight:''Tawrirt yettwattun'') i que ha realitzat també un documental sobre els esdeveniments del 8 de maig de 1945.<ref>{{ref-web|nom=Mabrouk Ali|títol=La triste vie du cinéaste Algérien, Abderrahmane Bouguermouh.|url=https://www.youtube.com/watch?v=NQhxwL98vME|data=2015-03-10|
=== Pintura ===
| |||