'''Joan III Ducas Làscaris Vatatzes''' ([[Demòtica]], [[1193]] - [[Kemalpaşa|Nimfeon]], [[1254]]) fou [[Imperi de Nicea|emperador bizantí de Nicea]] (1222 - 1254/1255). El nom de Ducas el portava perquè era descendent per línia femenina dels Ducas però fou conegut com a '''Joan III Vatatzes'''. És considerat un bon governant que va defensar les fronteres i les va ampliar mantenint a ratlla els seus enemics, però també com un home culte i obert al diàleg per la reconciliació entre les esglésies catòlica i ortodoxa. Segons l'església ortodoxa és, també, un sant.
== Relació amb la família imperial de Nicea ==
A través d'un dels seus oncles, capellà i conseller de l'emperador, el jove Joan Vatatzes va entrar al servei de l'emperador bizantíromà d'Orient.{{sfn|Herrin|Saint-Guillain|2011|p=72}} Va participar en la defensa de [[Constantinoble]] el [[1204]] contra els croats i després va fugir amb [[Teodor I Làscaris]] a Nicea, i li va donar suport en les seves accions en l'exili per recuperar el tron. Teodor li va donar en recompensa pels seus serveis la mà de la seva filla Irene, quan ella va enviudar, i el va nomenar successor, ja que no tenia fills, i el preferia als seus propis germans Aleix, Joan, Manel i Isaac Làscaris, ja que el considerava més capacitat.{{sfn|Treadgold|1997|p=719}}
== Primers anys del regnat: guerres contra l'Imperi Llatí ==
