Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució editor visual |
Es desfà la revisió 22516295 de 93.176.147.196 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Roman_Empire.png|miniatura|Mapa de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd)]]
La '''caiguda de l'Imperi Romà d'Occident''' és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] l'any [[476]].
Cap al [[segle IV]], Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el [[mar Mediterrani]]. La civilització romana s'estenia des del [[Rin]] i el [[Danubi]] fins al [[Sàhara]], des de l'occident d'[[Hispània]] fins a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]].
El triomf del [[cristianisme]], que va ser convertit en religió oficial per l'emperador [[Teodosi I el gran|Teodosi I el Gran]] a finals del segle IV, consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència. Era un gegant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.
Alguns símptomes d'aquesta decadència eren:
* la corrupció dels alts càrrecs de l'administració,
* la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions,
* el retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans,
* la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instal·lades en les seves vil·les d'esbarjo,
* crisi de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals,
* un greu descens demogràfic.
L'exèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament.
A part d'aquesta situació, ja de per si greu, una forta amenaça assetjava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus ''limes'' o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort soferta per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], en la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], en va ser un seriós avís.
El seu successor [[Teodosi I el gran|Teodosi I el Gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seves mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seva gestió va ser afortunada. Va aconseguir detenir la temuda allau germànica i de la seva època es parla com un renaixement ''teodosià''. Però, quan va morir, tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
Per realitzar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Flavi Honori]] l'[[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, aquesta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents.
L'última exhalació de Roma es va produir quan els visigots es van revoltar el [[395]].<ref>Jordanes, ''El origen y las hazañas de los Godos'', 147</ref> Liderats per [[Alaric I]],<ref name="historyofwarsB3P1C2">[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''Historia de las guerras'', 3,1,2.</ref> van intentar prendre Constantinoble,<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 551</ref> però van ser repel·lits i en el seu lloc van saquejar gran part de Tràcia, al nord de Grècia.<ref>Matyszak, ''The Enemies of Rome'', pàg. 260</ref><ref name="historyofwarsB3P1C2"/> El [[402]], van assetjar [[Milà|Mediolanum]], la capital de l'emperador romà [[Flavi Honori |Honori]], defensada per tropes godes romanes. L'arribada del romà [[Estilicó]] i el seu exèrcit va forçar Alaric a trencar el setge i traslladar-se cap a Hasta (l'[[Asti (municipi italià)|Asti]] actualment), a l'oest d'Itàlia, on Estilicó el va atacar en la [[Batalla de Pollentia]],<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 563</ref><ref>Jordanes, ''El origen y las hazañas de los Godos'', 154</ref> i capturà el campament d'Alaric. Estilicó li va oferir tornar els presoners a canvi dels quals els visigots tornarien a Il·liria, però en arribar a Verona, Alaric va aturar la seva retirada. Estilicó va tornar a atacar-lo en la [[Batalla de Verona]]<ref>Gibbon, ''The Decline and Fall of the Roman Empire'', pàg. 565</ref> i de nou va derrotar Alaric,<ref>Matyszak, ''The Enemies of Rome'', pàg. 263</ref> obligant-lo a retirar-se d'Itàlia.
[[Fitxer:476eur.jpg|miniatura|Europa el 476, del ''Muir's Historical Atlas'' (1911)]]
El [[405]], els [[ostrogots]] van envair Itàlia, però van ser derrotats. Tanmateix, en el [[406]], un nombre de tribus sense precedents es va aprofitar de la congelació del Rin i la retirada de les tropes romanes per lluitar a Itàlia<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=205 |isbn=0330529838}}</ref> per creuar en massa: [[vàndals]], [[sueu]]s, [[alà|alans]] i [[burgundis]] es van estendre creuant el riu i van trobar poca resistència en el [[Batalla de Mogontiacum|saqueig de Moguntiacum]] i el [[saqueig de Treviris]],<ref>Grant, ''The History of Rome'', pàg. 324</ref> envaint completament la Gàl·lia. Malgrat aquest greu perill, o potser a causa d'ell, l'exèrcit romà va continuar sofrint usurpacions, en una de les quals va morir Estilicó, el principal defensor de Roma en aquest període.<ref name="historyP327">Grant, ''The History of Rome'', pàg. 327</ref>
Roma [[saqueig de Roma (410)|fou saquejada]] pels [[visigots]] l'any 410 i els [[vàndals]] [[saqueig de Roma (455)|el 455]].<ref name=gibbon>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The history of the decline and fall of the Roman empire |volum=vol.3 |url=http://books.google.cat/books?id=MOgZAQAAMAAJ&pg=PA5&dq=sack+rome+455&hl=ca&sa=X&ei=jPztUtGgKeyS7AauuYCYDQ&ved=0CF8Q6AEwBw#v=onepage&q=sack%20rome%20455&f=false |llengua=anglès |editorial=Collins & Hanney |data=1826 |pàgines=371 |isbn=}}</ref> L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d''<nowiki/>'[[Imperi Romà d'Orient]]'', mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{ref-llibre|cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref>
== Referències ==
| |||