Garrofer: diferència entre les revisions

El garrofer és un arbre [[perennifoli]] de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada, però també s'hi han trobat espècimens de major alçada i de [[Tronc (botànica)|tronc]] gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins a gairebé tocar el terra. Les [[fulles]] són compostes i contenen de tres a cinc parells de [[folíols]], sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins.<ref name="i">Pius Font i Quer, ''Plantas medicinales. El Dioscórides renovado'' (12a ed.), Ed. Labor, 1990</ref> El seu fruit, anomenat ''garrova'' o ''garrofa'', forma una beina d'entre 10 i 20&nbsp; cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. La [[llavors|llavor]] és el garrofí,<ref>[http://dcvb.iecat.net DCVB/Garrofí]</ref> i té forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.