Art pop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22519006 de 188.216.242.114 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 14:
L'art de Hamilton pren les seves fonts de les indústries del consum i de l'oci, de la publicitat i també de la història de l'art. Pot dir-se que el Pop de Kitaj i Hamilton és un pop culte i altament intelectualitzat, gairebé hermètic en un sentit que no és el del pop habitual. L'altre gran artista Pop de l'escena anglesa és [[David Hockney]], per a qui l'herència del moviment modern és fonamental i combina fotografies, quadres abstractes i diversos tipus de material gràfic. Juntament amb [[Allen Jones]] forma la segona generació del Pop britànic.
 
== L'art pop estatunidencnord-americà ==
[[Fitxer:Andy Warhol 1977.jpg|miniatura|[[Andy Warhol]], figura de l'art pop nord-americà, el 1977.]]
Als Estats Units l'art pop entra en escena el [[1961]] i arrela amb més força que en cap altre lloc, a pesar de les reticències inicials d'alguns crítics com [[Harold Rosenberg]], atesa la força que l'[[expressionisme abstracte]] tenia en la indústria de l'art. No obstant això, la imagineria ''pop'' era fàcilment assimilable com alguna cosa purament nord-americà, la qual cosa era important, ja que tant els artistes com els col·leccionistes nord-americans estaven en certa manera en lluita o competició amb els europeus. La confirmació d'aquest fet es va produir amb l'exposició titulada ''L'art pop i la tradició americana'' en el [[Milwaukee Art Center]] el 1965. Aquest aspecte nacionalista era l'única cosa que ho acostava a la generació dels expressionistes abstractes; en la resta tot és oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la [[cal·ligrafia]] i el gest característics dels expressionistes (les obres de [[Roy Lichtenstein]] en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gràficament), o els enormes quadres de [[James Rosenquist]] en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels ''drippings'' de [[Jackson Pollock|Pollock]], i en general l'interès posat a rebutjar de l'obra tota traça de la intervenció manual de l'artista.
Línia 38:
 
== L'art pop i el còmic ==
Són multitud les obres d'art pop basades en historietes. Román Gubern destaca amb ''Flash'' (1963), Richard Pettibone amb ''Tricky Cad ''(1959), Jess Collins amb ''[[Dick Tracy]]'' (1960), Andy Warhol amb ''Good Morning, Darling'' (1964) i Roy Lichtenstein amb ''As I Opened Fire'' (1964). És coneguda, així mateix, la relació entre l'artista pop britànic Allen Jones i el dibuixant John Willie.<ref>{{Ref-web|url= http://bdewm.blogspot.com.es/2016/05/john-willie-allen-jones-comic-pop-art.html|títol=John Willie y Allen Jones. Cómic y pop art. {{!}} BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM| consulta=2016-09-12|nom=Whipmaster|cognom=Wm| editor=John Willie y Allen Jones. Cómic y pop art. {{!}} BdeWM. Blog de WM sobre cultura BDSM}}</ref> Amb els anys, alguns historietistes serien influïts al seu torn pel Pop-Art. És el cas del belga Guy Peellaert, autor d'obres com ''Jodelle'' (1966) i ''Pravda la Survireuse'' (1968)
 
== Artistes destacats ==