Televisió d'alta definició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m bot: -del individu +de l'individu
Línia 40:
Els primers intents de millorar aquests aspectes van néixer als anys 50, quan la indústria cinematogràfica americana investigava nous incentius per atreure als espectador a les sales. Així es va crear el ''[[Cinemascope|CinemaScope]]'', en el que s’emprava una pantalla panoràmica i quatre pistes sonores, les quals proveïen canals d’àudio als altaveus frontal dret, central, frontal esquerre i dos als laterals.
 
Al llarg dels anys s’han elaborat diferents estudis per determinar el nombre mínim d’altaveus necessaris per proporcionar al públic la sensació d’endinsament total en l’espectacle. S’ha demostrat, mitjançant la resposta de la [[oïda]], que es requereixen un conjunt de 5 altaveus, distribuïts al voltant delde l'individu, per aconseguir aquesta sensació d’espectacularitat màxima. Cada [[altaveu]] rep canals d’àudio diferents, dins d’una mateixa banda sonora.
 
En la pràctica, la disposició varia, utilitzant tres altaveus centrals i dos posteriors. A aquesta col·locació se la anomena: sistema 5.0. En el cas que s’incorpori un canal per sons greus de banda reduïda, es sistema es coneix com 5.1.<ref name="Ref"/>