Alí Babà i els quaranta lladres (pel·lícula): diferència entre les revisions

A ''[[Cahiers du cinéma]]'' François Truffaut signà un article elogiant la pel·lícula<ref>{{Ref-publicació|nom= François|cognom= Truffaut |enllaçautor= François Truffaut |títol=Ali Baba et la “Politique des Auteurs” |publicació=[[Cahiers du cinéma]]|númeroexemplar= 44|mes= Février|any=1955 |pàgines= 45 a 47|}}</ref> afirmant que l'havia vist tres vegades: «A la primera visió, Alí Babà em va decebre, la segona em va avorrir, la tercera em va apassionar i encantar. (...) Cal passar per l'escenari de la sorpresa, cal conèixer l'estructura de la pel·lícula de manera que s'esvaeixi la sensació de desequilibri experimentada en primer lloc.» Admet defectes en la pel·lícula (el fet d’haver situat aquesta en un "Orient de [[Canebiera]]" - assenyala que la majoria dels actors són marsellesos- la música de [[Paul Misraki]] que troba "molt dolenta", l'actuació d'[[Henri Vilbert]] que troba massa "interior" per aquest paper on s'ha de moure, saltar i córrer: «Quan és al camp, volem refer l'enquadrament») però parlant de la seva posada en escena assegura que ''Ali baba et les Quarante Voleurs'' és la pel·lícula francesa "més ben feta" de l'any amb ''[[Touchez pas au grisbi]]'' i destaca el seu encant.