|
Era nebot per part de mare d'[[Amr ibn al-As]], el conqueridor d'[[Egipte]]. El 642 va participar en l'expedició del seu oncle a [[Cirenaica]], arribant a la [[ciutat de Barca]], sent enviat cap al [[Fezzan]] fins a [[Zawila]], on va restar un cert temps. El 646 i 648 va participar en la campanya contra el [[romà d'Orient]] [[Gregori (patrici)|Gregori d'Àfrica]] que va dirigir [[Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh]].
Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot el comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus berbers del sud de [[Trípoli de Líbia]] i va ocupar [[Jarma]], capital del [[Garamants]], i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir [[Kuwar]], a mig camí entre Fezzan i el [[llac Txad]]. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a [[Ghadames]], [[Gafsa]] i [[KastiliyaQastíliya (Tunísia)|Qastíliya]], llocs que va conquerir; les fonts romanes d'Orient parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a KastiliyaQastíliya, a la província bizantina de la [[Bizacena]], que prengué el nom d'al-Qayrawan ([[Kairuan]]), renunciant al que havia construït el governador d'[[Ifriquiya]] [[Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní]] a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà.
El 673 o 674 fou destituït com a governador d'Ifriquiya pel califa [[MuawiyaMuàwiya ibn Abi-Sufyan|Muàwiya I]] i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, MaslamaMàslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat [[Abu-l-Muhàjir Dinar al-Makhzumí|Abu-l-Muhàjir Dinar]] (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a [[Tlemcen]] i buscant l'aliança dels berbers contra els ''afàriqa'' o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar al cap berber dels awraba [[Kosayla|Kusayla]] (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió a l'islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a Abu-l-Muhàjir Dinar i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de [[Kairuan]] precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant als berbers i bizantins al [[Zab]] i a [[Tahart]], va seguir cap a l'oest i va arribar a [[Tànger]] que li va entregar un cap berber local anomenat Ilyan (el comte [[Olban]] o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la [[península Ibèrica]] i llavors va girar cap al sud cap al massís Zarhun entrant a [[Volúbilis]] (Walila), creuant l'Atles Mitjà i marxant pre la [[regió del Draa]] fins al [[Sus]] i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels berbers [[masmuda]] de l'[[serralada de l'Atles|Atles]] i [[Anti Atles]] fins a [[Tarudant]]. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als bizantins, va començar a organitzar la resistència berber. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; en arribar a [[Tobna|Tubna]] (''Thubunae'') al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'[[Aurès]] (Awras); a [[Tahudha]] (''Thabudeos'') al sud-est de [[Biskra]], el seu exèrcit reduït [[batalla de Biskra|fou atacat]] i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba.
== Referències ==
|
