Revolta Espartaquista: diferència entre les revisions

L'La '''AixecamentRevolta Espartaquista''' fou la vaga general i les lluites armades a [[Berlín]] del [[5 de gener|5]] al [[12 de gener]] de [[1919]], que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la [[Revolució Alemanya|Revolució de Novembre]]. El nom s'ha generalitzat en l'ús, encara que la [[Lliga Espartaquista]], que es va convertir en el [[Partit Comunista d'Alemanya]] (KPD) ni van iniciar l'aixecament ni el van dirigir, però van cooperar amb l'aixecament una vegada començat. L'aixecament va ser sufocat violentament amb forces militars que van ser creades per la direcció de la socialdemocraciasocialdemocràcia alemanya, els ''cossos francs'' al comandament de Noske autoanomenat ''Gos sagnant''. Figures comunistes destacades com [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]] van ser assassinades durant l'aixecament.

El detonant de la revolta va ser l'acomiadament del cap de la policia de BerlinBerlín, Emil Eichhorn del Partit Demòcrata d'Alemanya ([[Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya|USPD]]), per part del Consell de Diputats del Poble, sota el lideratge de [[Friedrich Ebert]] . Durant el gener de 1919. Eichhorn havia estat designat pel primer Consell de de Diputats del Poble. Al novembre de 1918, tres representants de la MSPD i de l'USPD, van formar el govern provisional del Kremlin acceptat per l'Ordre Suprema de l'Exèrcit, en el pacte secret Ebert-Groener-Pakt. Durant les Batalles de Nadal, la ''Divisió de la Marina del Poble'', va ser l'encarregada de protegir el govern provisional. El desembre de 1918,[[Otto Wesendonck|Otto Wels]] (MSPD) va ser pres com a ostatge, perfer complir la seva demanda de pagament del salari pendent. Eichhorn s'havia negat el 24 de desembre, contra les ordres de tres diputats Populars del MSPD Ebert. [[Philipp Scheidemann]], i Otto Landsberg es van negar, a utilitzar les seves forces subordinades contra la Divisió de la Marina del Poble que es trobaven en el Palau de Berlín per alliberar a Wels. Des de llavors, Ebertels havia considerat com a poc fiables,<ref name="Heinrich">Heinrich agost Winkler: ''Weimar 1918–1933. ''</ref> els tres representants de l' USPD ([[Hugo Haase]], Guillem Dittmann, Emil Barth) havien abandonat, el passat 29 de desembre, el Consell de Diputats del Poble. Els representants del poble en protesta a l'afusallamentafusellament d'Eberts i de les víctimes del "Nadal Inquiet", junt els representants de la MSPD, van cridar sense dret als socis a [[Gustav Rose|'''''Gustav Noske''''']] i ''Rudolf WisselWissell''l per substituir als restants membres del Consell. L'UPSD que ja no consideraven legítim el govern de transició. En canvi las majories del MSP en el Consell EjecutiuExecutiu del Consell de Treballadors del Gran Berlín i en el Consell Central de la República Socialista Alemanya estaven d'acord amb d'Eberts Wunsch en el seu desitgdesig de destituir a Eichhorn i al Primer Ministre Prusiàprussià Paul Hirsch.

La veritable causa de la Revolta de Gener van ser els objectius polítics i els mètodes, dels grups implicats en la [[Revolució de Novembre|Revolució de novembre]]. El lideratge del MSPD, encapçalat per '''Ebert, [[Scheidemann]] i Noske''', van demanar un ràpid retorn a les "relacions ordenades" durant les eleccions de l'Assemblea Nacional. L'USPD, els obrers i els revolucionaris d'Obleute junt amb el KPD volien continuar i assegurar els objectius revolucionaris (socialització, protecció dels militars, [[Dictadura del proletariat|Dictadura del Proletariat]] ) i reconeguts en l'acomiadament d'Eichhorn com un atac a la revolució. L'historiador Heinrich agost Winkler ho considera un boicot o una ''"insurrecció contra la democràcia''", de la mateixa manera que els [[Bolxevisme|bolxevics]], al gener de 1918, van utilitzar la força armada per dissoldre l' Assemblea Constituent Russa escollida democràticament, Liebknecht i els seus seguidors haurien impedit el parlamentarisme fins i tot abans de les eleccions a l'Assemblea Nacional.<ref>Heinrich agost Winkler: ''[[Der lange Weg nach Westen]]. ''</ref>

Des de principis de desembre de 1918, els [[Freikorps]] es van formar a Berlín i als seus voltants amb antics soldats que havien estat al front i voluntaris Des del començament d'any d'Ebert i Noske, junt a unitats republicanes, com ara les Forces Militars Republicanes i el regiments imperials, en part lleials, però sobretot enemics de la República es traslladen als voltants de Berlín.

[[Fitxer:Spartakusaufstand_Barrikaden.jpg|miniatura|Barricada durant la insurrecció espartacanaespartaquista]]

El líder del KPD, Karl Liebknecht, inicialment estava en contra el Consell de [[Rosa Luxemburg]], però sí que l'hi va donar suport en desencadenar-se una [[guerra civil]] . El Consell dels Diputats del Poble anava a ser derrocat per la forces armades impedint així les primeres eleccions lliures de l'Assemblea Nacional, del 19. Gener, Liebknecht tenia por que el KPD es pogués aïllar massa dels treballadors que volien enderrocar el govern. Al mateix temps, els representants del KPD van intentar posar del seu costat ,alguns dels regiments situats a Berlín, especialment de la ''Divisió de la Marina del Poble .'' Tanmateix, això no va ser possible perquè la majoria dels soldats ja eren a casa seva ja sigui perquè es van declarar neutrals que es declaraven neutres o perquè la seva lleialtat era a l'anterior '''Consell de Diputats del Poble'''. D'altra banda, part de la població de Berlín, especialment la burgesia, va donar suport al govern d'Ebert. Va seguir la seva crida a la vaga i van aconseguir els edificis governamentals com escuts des del passat 6 de gener.