Vicenç Albert Ballester i Camps: diferència entre les revisions

Era fill de Vicenç Ballester, veí de [[Calaf]] ([[Altiplà de la Segarra|Segarra]]) i de Cristina Camps, veïna de [[Lleida]], on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vila del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=161|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla que degut a causa de problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib. EnQuan tornartornà al Masnou començà a treballar en una empresa de la qual també era soci i que es dedicava a la comercialització del gas acetilè, utilitzatel qual es feia servir a l'època per a la il·luminació dels carrers.

Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=162|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> El 1901 fou membre del [[Foment Autonomista Català]] i cap de [[La Reixa]], i com a tal organitzà els actes de l'[[Diada Nacional de Catalunya|onze de setembre]] de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]] i el 1903 fundà la revista [[La Tralla]], onen la qual firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'[[Associació Nacionalista Catalana]]. Col·laborà també al butlletí del [[CADCI]] i formà part d'[[Unió Catalanista]]. L'any 1915 participà en la fundació de l'Escola Mossèn Cinto, de la qual fou president aquell mateix any.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=163|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref>

El [[1918]], un cop acabada la [[Primera Guerra Mundial]], fou un dels impulsors del [[Comitè Pro Catalunya]], que volia donar difusió a l'esforç dels [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial]] per tal de demanar a la [[Societat de Nacions]] que donés suport la independència de [[Catalunya]], seguint els postulats del president estatunidenc [[Woodrow Wilson]], que defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> És en aquest comitè que Vincent Albert Ballester va crear la [[bandera estelada]]. Ballester fou un militant catalanista molt actiu i l'any 1923 va ser un dels participants (i posteriorment cronista) de la manifestació de l'onze de setembre, fortament reprimida amb càrregues de sabre, just un dia abans del cop d'estat del general Primo de Rivera.<ref>{{ref-llibre|cognom=Muray|nom=Joan|títol=Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista|pàgines=164|lloc=Barcelona|editorial=CIM|any=2009|isbn=978-84-937380-0-6|consulta=27 juliol 2013|edició=1a. ed.}}</ref> Va donar suport a la campanya exterior d'[[Estat Català]] i [[Francesc Macià]], tot i que fou crític amb la [[invasió des de Prats de Molló]]. Fou des del [[1924]] el darrer president d'[[Unió Catalanista]], i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com [[Ressorgiment]] de [[Buenos Aires]] i [[La Nova Catalunya]] de [[l'Havana]]. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'[[ocupació franquista de Catalunya]].