Revolució Oriental: diferència entre les revisions

desambiguació
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(desambiguació)
=== El segon setge ===
[[Fitxer:Encuentro entre Artigas y Rondeau.jpg|miniatura|Trobada entre les tropes d'Artigas i Rondeau.]]
L'avantguarda de les tropes de Sarratea, a les ordres dels coronels Ventura Vázquez -Cap dels [[Blandengues (Uruguai)|Blandengues]]-, [[Domingo French|French]] i Soler, van travessar el riu pel pas de Vera. Van ser seguits, temps després, pel gruix de les forces que a mitjans de setembre, vagaven pel riu Uruguai. Va ser una maniobra lenta a causa de les nombroses famílies que retornaven a les seves llars, i les que va ser necessari escortar. Rondeau al seu torn creuava pel pas de Mercedes, dirigint-se directament cap a la ciutat de Montevideo estimulat per les ordres de Sarratea, que volia prevenir -amb la formalització del setge- l'alternativa d'una nova disposició del Govern per evacuar la [[Província Oriental del Riu de la Plata|Província Oriental]].
 
La lentitud i demora dels moviments de les tropes de Sarratea va facilitar l'agrupament dels grupets de gautxos errants que havien decidit no abandonar la Banda Oriental. Aquests estaven refugiats pels boscos per eludir l'acció repressiva de les «''partides tranquil·litzadores''» enviades per Vigodet per atacar els petits focus rebels que seguien causant desordre. El cap principal d'aquests gautxos «errants» era [[José Culta]]. La guerra de recursos s'havia allargat, fent que els habitants de la campanya trobessin les seves cases saquejades. Després d'atacs posteriors a les tropes reialistes, l'1 d'octubre del 1812 les forces irregulars del cabdill oriental [[José García Culta]] amb 200 homes assetjaven Montevideo. El 20 d'octubre van arribar les forces de Rondeau per formalitzar el setge, prenent posicions definitives a tir de canó de les seves muralles.
 
=== El Congrés de Tres Creus ===
L'anomenat [[Congrés de Tres Creus]] -conegut també com a Congrés d'abril- va celebrar-se entre els dies 5 i 21 d'abril del 1813 a la quinta de Manuel José Sáinz de Cavia, en el paratge d'extramurs -avui dia barri de Tres Creus, a Montevideo. Els convocats eren diputats que representaven els pobles de la [[Província Oriental del Riu de la Plata|Província Oriental]]; es desconeix el nombre exacte d'assistents i amb prou feines es coneix el nom d'alguns d'ells. La importància del Congrés va ser de gran importància en el desenvolupament de l'artiguisme, ja que van establir les bases de les idees federalistes i republicanes de José Artigas.
 
Es coneix que, en realitat, el congrés va haver de començar el 3 d'abril, però es va posposar fins al 5 a causa de les males condicions climàtiques. L'acta d'aquell dia -començament de sessions- deia que es trobaven al Congrés «''Els diputats de cada un dels pobles de la Banda Oriental de l'Uruguai''». Aquest aspecte ha causat polèmica entre alguns historiadors, ja que han reincidit en el fet que, pel que sembla, els diputats eren -en la seva pràctica totalitat- terratinents, gent del patriarcat i comerciants, el que provocaria com a conseqüència que les polítiques socials a adoptar pel programa artiguista estiguessin excloses de la discussió, segons aquesta interpretació.
 
=== Tercera campanya de l'expedició a la Banda Oriental ===
Com a conseqüència d'aquestes victòries artiguistas, el director [[Gervasio Antonio de Posadas]] va iniciar diferents gestions diplomàtiques. El 7 de març del 1814, Posadas va incorporar la [[Província Oriental del Riu de la Plata|Província Oriental]] a les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]], legitimant així el manteniment de l'Exèrcit d'operacions sobre Montevideo (el que significava no reconèixer el [[Congrés d'Abril]] ni a l'artiguismeen general) i va determinar que la Província Oriental fos governada per un governador intendent unitari, càrrec per al qual va ser designat [[Nicolás Rodríguez Penya]]. Aquest va ser substituït gairebé immediatament per [[Miguel Estanislao Soler]], un militar de gran prestigi personal, casat amb una familiar de [[Manuel Oribe]].
 
Per acabar amb la resistència artiguista, es va intentar un nou armistici amb Vigodet, que finalment va fracassar. Tement que Artigas acceptés les insinuacions de Vigodet, va enviar davant el Cap dels Orientals una missió del fra Mariano Amaro i del tinent coronel Francisco Candioti (Comandant del Regiment de Cívics de Santa Fe). Els comissionats van prendre contacte amb Artigas a [[Belén (Uruguai)|Belén]], arribant a un acord el 23 d'abril del 1814, segons el qual s'acceptaven certes demandes d'Artigas, cedint les hostilitats, restablint l'honor i dignitat d'Artigas, i es reconeixia l'autonomia de la Província Oriental, prestant-li més suport militar i econòmic. En aquest sentit l'exèrcit Auxiliar es retiraria de Colònia cap a Buenos Aires, excepte un regiment d'infanteria, 100 artillers amb els seus pertrets, municions i 2 peces. Aquest ajut es va realitzar a compte de majors auxilis a prestar-se quan la situació ho permetés.
La '''Lliga Federal'' -també coneguda com a '''Lliga dels Pobles Lliures''' o '''Unió dels Pobles lliures'''- va ser una entitat territorial creada -però no consolidada- per José Gervasio Artigas, que abastava la província Oriental i les actuals províncies argentines [[Província de Entre Ríos|Entre Ríos]], [[Província de Corrientes|Corrientes]], [[Província de Santa Fe (Argentina)|Santa Fe]], [[Província de Misiones|Misiones]] i [[Província de Córdoba (Argentina)|Córdoba]], així com les [[Misiones Orientals]].
 
El cabdill oriental José Gervasio Artigas va concebre al sistema federalista de govern com la millor forma a adoptar una vegada adquirida la independència de la metròpoli, és a dir, Espanya. Per això, després del [[Congrés d'Abril]] del 1813 Artigas va proclamar la independència de la Província Oriental, encara que sent extremadament clar: "De cap manera es tracta d'una separació nacional". El que el cabdill desitjava era integrar la seva recentment emancipada [[Província Oriental del Riu de la Plata|Província Oriental]] al moviment revolucionari de Buenos Aires, que estava planejant la creació de les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]]. Per aquest motiu va enviar representants cap a l'Assemblea Constituent -que deliberava a Buenos Aires- amb les [[Instruccions de l'any XIII]], document elaborat durant el Congrés d'Abril que plasmava les bases teòriques sobre les idees d'Artigas, resumides en tres pilars fonamentals: ''Independència'', ''República'' i ''Federació''.
 
No obstant això, els diputats de Buenos Aires no van admetre als seus companys orientals, amb el supòsit d'estar mal triats segons el seu sistema d'elecció, que Artigas va desestimar per considerar-lo inadequat. En realitat, s'addueix que aquest rebuig va tenir motius polítics: Buenos Aires veia el federalisme com una teoria discordant, mentre que Artigas ho considerava, per contra, com a garantia de la unitat d'una nació. Aquesta ruptura amb Buenos Aires va obligar a Artigas a crear un projecte independent del seu, que contemplés les seves ambicions federalistes: la Lliga Federal. El Cap dels Orientals plantejava que la futura nació a concebre havia de ser formada per una mena de pactes interprovincials; És a dir, un govern local competent a cada província que s'ocupés dels seus assumptes interns, ja que creia que aquest era l'aspecte essencial per protegir la "''sobirania particular dels pobles''".
132.561

modificacions