Viquipèdia

Levotiroxina: diferència entre les revisions

compost químic
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula fàrmac}} La '''levotiroxina''', també coneguda com a '''{{small|L}}-thyroxine''', és una forma sintètica de l'hormona tiroïdal tiroxin...».
Etiqueta: editor de codi 2017
(Cap diferència)

Revisió del 09:31, 30 des 2019

La levotiroxina, també coneguda com a L-thyroxine, és una forma sintètica de l'hormona tiroïdal tiroxina (T4).[1][2] S'empra per tractar la deficiència d'hormona tiroïdal, incloent la forma més greu anomenada coma mixedematós.[1] També pot ser emprada per tractar i prevenir certs tipus de tumors tiroïdals.[1] No està indicat per la pèrdua de pes.[1] Es pot prendre per via oral o intravenosa.[1] El seu efecte màxim es produeix a les 6 setmanes de la dosi.[1] Els efectos adversos per sobredosificación inclouen la pèrdua de pes, sufocacions, sudoració, ansietat, problemes d'insomni, tremolines i taquicàrdia.[1] No és recomanable el seu ús en pacients que han patit recentment un infart de miocardi.[1] El seu ús durant l'embaràs es considera segur.[1] Es recomana que la seva dosificació vagi acompanyada per mesures regulars de les concentracions plasmàtiques de la tirotropina (TSH) i T4.[1] Bona part de l'efecte de la levotiroxina es produeix per la seva conversió a triiodotironina (T3).[1]

Infotaula de fàrmacLevotiroxina
Malaltia objectemixedema, thyrotoxicosis (en) Tradueix, goll, tiroïditis autoimmunitària, thyroid carcinoma (en) Tradueix, rare thyroid disease (en) Tradueix, hipotiroïdisme i goll Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria A per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viavia oral i administració intravenosa Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològictiroxina Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCH03AA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC15H11I4NO4 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular776,686699832 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió232 °C Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat en aigua105 g/L Modifica el valor a Wikidata
Vida mitjana1 setmana Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS51-48-9 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5819 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2635 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00451 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider5614 Modifica el valor a Wikidata
UNIIQ51BO43MG4 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD08125 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI18332 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1624 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDT44 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.093


Mecanisme d'acció

La levotiroxina és una forma sintètica de la tiroxina (T4), una hormona endògena secreta per la glàndula tiroïdal, la qual es converteix en el seu metabòlit actiu: la L-triiodotironina (T3).[3] T4 i T3 s'uneixen a les proteïnes receptores als nuclis celul·lars i provoquen efectes metabòlics mitjançant el control de la transcripció d'ADN i la síntesi proteica.[3] Com el seu homòleg natural, la levotiroxina és una molècula quiral en la seva L-forma.

Farmacocinètica

L'absorció de levotiroxina administrada per via oral per part del tracte gastrointestinal varia del 40 al 80%, produint-se majoritàriament al jejú i a la part superior de l'ili.[3] L'absorció de la levotiroxina s'incrementa pel dejú i es redueix per certes síndromes de malabsorció, per certs aliments i per l'edat. La biodisponibilitat del fàrmac es veu reduïda per fibra digestiva.[3]

Més del 99% d'hormones tiroïdals circulants s'uneixen a proteïnes plasmàtiques, incloent la transtiretina i l'albúmina.[4] Només la fracció lliure de l'hormona és metabòlicament activa.[4]

La ruta primària del metabolisme d'hormona tiroïdal és mitjançant desiodinació seqüencial.[3] El fetge és el principal indret de desiodinació de T4 i, juntament amb els ronyons, és responsable del 80% de la circulació de T3 [5] A més de la desiodinació, les hormones tiroïdals també s'excreten per via renal mitjançant la conjugació, glucuronidació i excreció directa per via biliar i intestinal, on pateixen els fenòmens de recirculació enterohepàtica..[4]

La semivida d'eliminació és de 6 - 7 dies per persones amb resultats fisiològics de laboratori, 9 - 10 dies per persones amb hipotiroïdisme i 3 - 4 dies per persones amb hipertiroïdisme.[4] Les hormones tiroïdals s'excreten principalment per via renal (aproximadament un 80%), però l'excreció urinària es redueix amb l'edat.[4] El 20% restant de T4 s'elimina per femta.[4]

Indicacions clíniques

La levotiroxina s'empra típicament per tractar l'hipotiroïdisme,[6] essent el tractament de referència per a aquesta malaltia [7] i essent necessària de per vida.[8] Les dosis de levotiroxina que normalitzen le concentracions sèriques de TSH poden no normalizar el colesterol LDL i el colesterol total.[9]

S'utilitza també per tractar el goll mitjançant la seva habilitat per a reduir la tirotropina (TSH), una hormona que es considera inductora del goll.[10][11] La levotiroxina es pot emprar en teràpia intervencionista en pacients amb malaltia nodular tiroïdal o càncer tiroïdal per suprimir la secreció de tirotropina.[12] Un subgrup de pacients amb hipotiroïdisme tractats amb dosis apropiades de levotiroxina descriuen la refractarietat dels símptomes malgrat la normalització dels nivells de TSH.[8] En aquests pacients, es requereix una avaluació clínica i de laboratori més detallada perquè els seus símptomes podrien tenir una altra causa més enllà de l'hipotiroïdisme.[8] A més a més, és important revisar les seves medicacions, ja que molts fàrmacs i suplements dietètics podrien afectar als nivells d'hormones tiroïdals.[8]

Una altra utilitat de la levotiroxina és el tractament de l'hipotiroïdisme subclínic (nivells elevats de TSH amb nivells normals de T4 lliure sense simptomatologia).[8] La naturalesa assimptomàtica d'aquests pacients provoca que la necessitat del seu tractament generi controvèrsia.[7] Un benefici de tractar aquesta població concreta amb levotiroxina és la prevenció d'hipotiroïdisme clínic[7] En aquests casos, es recomana que es tingui en compte el tractament en aquells pacients amb nivells inicials de TSH per sobre de 10 mIU/L, en aquells pacients amb nivells elevats d'anticossos antitiroïdals, en aquells pacients amb símptomes d'hipotiroïdisme i nivells de TSH en l'interval de 5–10 mIU/L i en dones embarassades o que han manifestat el seu desig de gestació.[7] La dosificació oral per pacients amb hipotiroïdisme subclínic és d'1 μg/kg/dia.[4]

També és part del tractament del coma mixedematós, una forma greu d'hipotiroïdisme caracteritzada per alteracions de l'estat de consciència i hipotèrmia.[8] Pel fet de ser una emergència mèdica amb una taxa elevada de mortalitat, hauria de ser tractada en una unitat de medicina intensiva[8] amb teràpia de reemplaçament amb hormones tiroïdals i un maneig intensiu de les complicacions orgàniques que s'hagin pogut produir.[7]

 
Levotiroxina genèrica, dosis orals de 25 μg

Les dosificacions poden variar segons el grup d'edat i la condició individual del pacient (incloent sexe, índex de masa corporal, pes corporal, adherència terapèutica, l'activitat de iodotirosina deionidases i l'etiologia de l'hipotiroïdisme).[13] Es recomanen avaluacions clíniques i monitorització dels nivells de TSH quan ja s'ha establert la dosificació.[14] La levotiroxina es pren oralment en dejú aproximadament 30 - 60 minuts abans dels àpats.[15] De la mateixa forma, la teràpia de reemplaçament amb hormones tiroïdals es pren 30 minuts abans de la ingesta al matí.[8] Pels pacients amb problemes per prendre la levotiroxina pel matí, la dosificació prèvia a dormir és igualment efectiva.[8] Un estudi recent publicat a JAMA mostra eficàcia clínica superior de la levotiroxina quan es pren abans de dormir[16]

Una mala adherència terapèutica en prendre la medicació és la causa més comuna de nivells elevats de TSH en persones que han rebut dosificacions apropiades de levotiroxina.[8]

Pacients d'edat avançada

En casos de pacients d'edat avançada (per sobre dels 50 anys) i en persones amb antecedents coneguts o sospites de malaltia coronària, la teràpia amb levotiroxina no s'hauria d'inicar amb dosis completes.[3] Pel fet que les hormones tiroïdals incrementen la demanda cardíaca d'oxigen incrementant el ritme cardíac i la seva contractibilitat, començar amb dosis més altes de levotiroxina podria induir a una síndrome coronària aguda o a una arrítmia.[8]

Embaràs i lactància

D'acord amb les categories d'embaràs de la U.S. Food and Drug Administration, la levotiroxina es considera de la categoria A.[3] A causa de l'absència d'increment del risc de malformacions congènites en dones embarassades que prenguin levotiroxina, la teràpia s'hauria de continuar durant la gestació.[3] A més a més, la teràpia s'hauria de dur a terme immediatament en dones diagnosticades d'hipotiroïdisme durant l'embaràs, ja que l'hipotiroïdisme s'associa a una taxa més elevada de complicacions: avortament espontani, preeclàmpsia i naixement prematur.[3]

Els requeriments d'hormones tiroïdals s'incrementen durant tot l'embaràs.[8] Per aquesta causa, es recomana que les dones embarassades incrementin la teràpia a nou dosis setmanales de levotiroxina tan aviat com es confirma l'embaràs.[8] La repetició de les proves de funció tiroïdal s'hauria de realitzar unes cinc setmanes després de l'increment de la dosificació.[8]

Malgrat la mínima presència d'hormones tiroïdals en la llet materna, aquesta quantitat no té influència en els nivells plasmàtics d'hormones tiroïdals de l'infant.[4] Més enllà d'això, la levotiroxina no ha demostrat causar efectes adversos ni en l'infant ni en la mare durant l'alletament.[4] Ja que són necessàries concnetracions adequades d'hormones tiroïdals per mantenir una lactància normal, es recomana l'administració de dosis apropiades de levotiroxina durant l'alletament.[4]

Infants

La levotiroxina és segura i efectiva en infants amb hipotiroïdisme; l'objecitu del tractament infantil de l'hipotiroïdisme és assolir i preservar el desenvolupament intel·lectual i físic normals.[3]

Interaccions

Hi ha aliments i altres substàncies que poden interferir amb l'absorció de la levotiroxina. Les substàncies que redueixen l'absorció són l'alumini i el magnesi present a fàrmacs com els antiàcids, la simeticona, el sucralfat, la colestiramina, el colestipol i el sulfonat de poliestirè. El suc de pomelo pot retardar l'absorció de la levotiroxina pero, basant-se en un estudi de 10 persones sanes de 20 - 30 anys (incloent 8 homes i 2 dones), podria no tenir un efecte significatiu en la biodisponibilitat en persones joves.[17] Un estudi de vuit dones suggereix que el cafè podria interferir amb l'absorció intestinal de levotiroxina, encara que a un nivell inferior que la ingesta de segó.[18] Hi ha altres substànices que poden generar greus efectes adversos: la combinació de levotiroxina amb ketamina pot generar hipertensió i taquicàrdia[19]; els antidepressius tricíclics i tetracíclics incrementen la seva toxicitat i el liti pot generar hipertiroïdisme (encara que genera hipotiroïdisme més sovint) afectant al metabolisme del iodur i inhibint la levotiroxina sintètica.[20]

Efectes adversos

Els efectes adversos són generalment causats per dosificacions incorrectes. La supressió a llarg termini de TSH per sota dels valors normals generarà freqüents efectes cardiovasculars i contribueix a una reducció de la densitat òssia (es coneix bé que els nivells reduïts de TSH contribueixen al desenvolupament de l'osteoporosi).[21]

Una sobredosificació de levotiroxina provoca l'aparició d'hipertiroïdisme[15], palpitacions cardíaques, dolor abdominal, nàusees, ansietat, confusió, agitació, insomni, pèrdua de pes i hiperfàgia.[22] Les reaccions al·lèrgiques al fàrmac es caracteritzen per símptomes com la dispnea o inflor a la cara o a la llengua. Una sobredosi aguda pot causar febre, insuficiència cardíaca, coma i insuficiència adrenal.

Una sobredosificació aguda massiva podria ser perillosa per la vida; està associada amb increment de l'activitat simpàtica i requereix tractament simptomàtic amb beta-bloquejants i de suport.[15]

Els efectes de la sobredosi apareixen entre 6 hores i 11 dies després de la ingesta.[22]

Contraindicacions

La levotiroxina està contraindicada en pacients amb hipersensibilitat a la levotiroxina sòdica o a qualsevol component de la formulació, en pacients amb infart miocàrdic i en pacients amb tirotoxicosi de qualsevol etiologia.[4] La levotiroxina també està contraindicada en pacients amb insuficiència adrenal no corregida, ja que les hormones tiroïdals poden causar una crisi adrenal aguda mitjançant l'increment de l'aclariment metabòlic de glucocorticoides.[3] En el cas de pastilles orals, la incapacitat per empassar càpsules constitueix una contraindicació addicional.[4]

Història

La tiroxina va ser aïllada per primera vegada en la seva forma pura el 1914 alMayo Clinic per Edward Calvin Kendall mitjançant extractes de glàndules tiroïdals de porc.[23] L'hormona va ser sintetizada el 1927 pels químics britànics Charles Robert Harington i George Barger.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Levothyroxine Sodium». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 21 Desembre 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
  2. ↑ King, Tekoa L.; Brucker, Mary C. Pharmacology for Women's Health (en anglès). Jones & Bartlett Publishers, 2010, p. 544. ISBN 9781449658007. 
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Novothyrox (levothyroxine sodium tablets, USP)». Arxivat de l'original el 7 March 2013. [Consulta: 20 abril 2014].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 «Levothyroxine (Lexi-Drugs)». LexiComp. Arxivat de l'original el 29 September 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
  5. ↑ Sherwood, Lauralee. «19 The Peripheral Endocrine Glands». A: Human Physiology. Brooks/Cole, 2010, p. 694. ISBN 978-0-495-39184-5. 
  6. ↑ «Management of hypothyroidism in adults». BMJ, vol. 337, Juliol 2008, pàg. a801. DOI: 10.1136/bmj.a801. PMID: 18662921.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Roberts, Caroline GP; Ladenson, Paul W «Hypothyroidism». The Lancet, vol. 363, 9411, 2004, pàg. 793. DOI: 10.1016/S0140-6736(04)15696-1.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 «Hypothyroidism: an update». American Family Physician, vol. 86, 3, Agost 2012, pàg. 244–51. PMID: 22962987.
  9. ↑ «Systemic Thyroid Hormone Status During Levothyroxine Therapy In Hypothyroidism: A Systematic Review and Meta-Analysis». J. Clin. Endocrinol. Metab., Agost 2018. DOI: 10.1210/jc.2018-01361. PMC: 6226605. PMID: 30124904.
  10. ↑ «Levothyroxine treatment reduces thyroid size in children and adolescents with chronic autoimmune thyroiditis». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, vol. 91, 5, Maig 2006, pàg. 1729–34. DOI: 10.1210/jc.2005-2400. PMID: 16507633.
  11. ↑ «Management of multinodular goiter in Germany (Papillon 2005): do the approaches of thyroid specialists and primary care practitioners differ?». Nuklearmedizin. Nuclear Medicine, vol. 46, 3, 2007, pàg. 65–75. DOI: 10.1160/nukmed-0068. PMID: 17549317.
  12. ↑ «Levothyroxine therapy in patients with thyroid disease». Annals of Internal Medicine, vol. 119, 6, Setembre 1993, pàg. 492–502. DOI: 10.7326/0003-4819-119-6-199309150-00009. PMID: 8357116.
  13. ↑ «Variation in the biochemical response to L-thyroxine therapy and relationship with peripheral thyroid hormone conversion efficiency». Endocrine Connections, vol. 4, 4, Desembre 2015, pàg. 196–205. DOI: 10.1530/EC-15-0056. PMC: 4557078. PMID: 26335522.
  14. ↑ Hypothyroidism~treatment a eMedicine
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Synthroid (Levothyroxine Sodium) Drug Information: Uses, Side Effects, Drug Interactions and Warnings». RxList. Arxivat de l'original el 11 May 2010. [Consulta: 18 juliol 2010].
  16. ↑ «Effects of Evening vs Morning Levothyroxine Intake: A Randomized Double-blind Crossover Trial». .
  17. ↑ «Effects of grapefruit juice on the absorption of levothyroxine». British Journal of Clinical Pharmacology, vol. 60, 3, Setembre 2005, pàg. 337–41. DOI: 10.1111/j.1365-2125.2005.02433.x. PMC: 1884777. PMID: 16120075.
  18. ↑ «Altered intestinal absorption of L-thyroxine caused by coffee». Thyroid. Mary Ann Liebert, vol. 18, 3, Març 2008, pàg. 293–301. DOI: 10.1089/thy.2007.0222. PMID: 18341376.
  19. ↑ Austria-Codex (en alemany). 62nd. Vienna: Österreichischer Apothekerverlag, 2007, p. 8133–4. ISBN 978-3-85200-181-4. 
  20. ↑ «Lithium treatment and thyroid abnormalities». Clinical Practice and Epidemiology in Mental Health, vol. 2, 1, Setembre 2006, pàg. 23. DOI: 10.1186/1745-0179-2-23. PMC: 1584230. PMID: 16968542.
  21. ↑ «Benign multinodular goiter». Scandinavian Journal of Surgery, vol. 93, 4, 2004, pàg. 278–81. DOI: 10.1177/145749690409300405. PMID: 15658668.
  22. ↑ 22,0 22,1 Irizarry, Lisandro. «Toxicity, Thyroid Hormone». WebMd, 23-04-2010. Arxivat de l'original el 14 October 2008. [Consulta: 31 octubre 2010].
  23. ↑ «The isolation in crystalline form of the compound containing iodin, which occurs in the thyroid: Its chemical nature and physiologic activity». J. Am. Med. Assoc., vol. 64, 25, 1915, pàg. 2042–2043. DOI: 10.1001/jama.1915.02570510018005.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Levotiroxina&oldid=22553661»