Crimea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilles |
||
Línia 118:
Els primers habitants foren [[escites]] i a partir del segle VI aC s'hi van establir colònies gregues. Vers el 480 aC es va formar el [[Regne del Bòsfor]] que al segle I aC va passar al [[regne del Pont]]. A partir del 63 aC fou protectorat romà.
Al segle IV dC van arribar els [[gots]] i al darrere els huns. Les ciutats gregues van estar sota domini de Roma i després l'[[Imperi Romà d'Orient]] encara que en molts moments foren completament autònomes. Fou un domini del [[khàzars|khanat Khàzar]] cap a la part final del segle VII, mentre els bizantins dominaven la costa fins al [[1239]]. A la meitat del
La primera menció que se'n fa a les fonts musulmanes és una campanya de [[Kaykubad I]] (1221-1236). Els mongols van ocupar per primer cop la península temporalment el 1223 i després van retornar el 1238-1239. Al segle següent es va construir una mesquita a la Vella Kirim (Solghad o Solkhat) demanada pels mamelucs egipcis que hi tenien relacions comercials, i després una altra en època d'[[Uzbeg Khan]] (1313-1341). Sota aquest darrer l'islam es va estendre entre els [[tàtars de Crimea]]. A la península hi havia també jueus (se'n coneixen algunes tombes), [[karaïtes]] a [[Čufut Kale]]; els ortodoxos tenien un bisbat (hi havia un bisbe dels ''Gothi'') a la Vella Kirim; els llatins orientals estaven representats pels genovesos fins a la seva expulsió el 1475 i tenien un bisbe catòlic esmentat des de 1261; el 1318 es va fundar el bisbat de Kaffa que tenia jurisdicció sobre [[Varna (Bulgària) | Varna ]] a [[Bulgària]] i sobre [[Nova Sarai]], capital de l'[[Horda d'Or]]; els bisbat de [[Kherson]] es va crear el 1303 i fou organitzat definitivament el 1333, però els intents d'evangelitzar els tàtars van fracassar i al final del segle XIV l'esforç fou abandonat. Un bisbe catòlic fou nomenat a Saray el 1351 que encara hi era després del 1370. En aquest segle es van fundar les colònies genoveses a [[Sudak]], Cembalo ([[Balaklava]]), [[Sebastòpol]], [[Tana]] ([[Azov]], Azak) i [[Moncastro]] ([[Ak Kirman]], [[Cetaea Alba]]); els [[República de Venècia|venecians]] també tenien una colònia a Tana. A les ciutats els llatins hi tenien una administració pròpia però a la península hi vivien altres pobles, armenis, àrabs (comerciants), turcs, lurs, grecs, gots (després barrejats amb els tàtars de Crimea)<ref>Eren descendents dels [[ostrogots]] assentats com a vassalls dels [[huns]] al {{segle|IV|s}}, segons l'historiador antic Jordanes, i arreplegat per {{citar ref|cognom=Rosales|nom=Jurate|títol=Los godos|editorial=Ariel|lloc= Barcelona|data=2004|pàgines= 192 |isbn= 84-344-6717-8}}</ref> i algun altre. Hi havia tants armenis que la regió era anomenada [[Armènia Magna]] o [[Armènia Marítima]]. La península tenia un governador del khan de l'Horda d'Or (un ''hakim'' o ''wali'') que gestionava de manera autònoma els intercanvis comercials amb Egipte; esclaus mamelucs de Kirim (Crimea) eren enviats al país del [[Nil]], i es compraven productes com teles i perfums que després es venien cap a l'interior, fins al [[Volga]] per la ruta Sughdak (Sudak), Vella Kirim i Perekop. El comerç amb [[Anatòlia]] també fou important i amb [[Trebisonda]] va durar fins al [[1462]]. Els genovesos venien productes europeus com teles i ceràmiques. La seu del govern mongol era a Vella Kirim i la segona ciutat era Eski Yirt.
| |||