Bis (arts): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎‘Prohibicions’ per als bisos: correcció enllaç intern
Millora de la traducció (parcial)
Línia 9:
 
=== ‘Prohibicions’ per als bisos ===
El 9 de maig de 1786 [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] va emetre una ordre que limitava les repeticions perels bisos per ade "Figaro".
 
Per tradició, alguns cases[[%C3%92pera#Els_escenaris_de_l'%C3%B2pera|teatres d'òpera]] de classe mundialinternacionals, com ara [[La Scala]] i l'la [[Metropolitan Opera|Òpera Metropolitana]], desaconsellen oficialment desaconsellavaels bisos, especialment peren el cas de solos vocals, mentreja bisosque van ser associatss'associen amb actuacions menys serioses.<ref name="Met">Barry, Colleen&#x20;«[http://seattletimes.com/html/nationworld/2003586868_encore24.html Tenor's encore breaks with La Scala tradition]».&#x20;''The Seattle Times'',&#x20;February 24, 2007.</ref><ref name="Scala">Wakin, Daniel J.&#x20;«[https://www.nytimes.com/2008/04/23/arts/music/23aria.html?_r=1&sq=florez&st=nyt&oref=slogin&scp=1&pagewanted=print Ban on Solo Encores at the Met? Ban, What Ban?]».&#x20;''The New York Times'',&#x20;August 2008.</ref>
 
En elsA mitjans dedel segle XIX, els bisos erenestaven oficialment prohibits en elal nord d'Itàlia, Caratès que les [[Regne Llombardovènet|autoritats Austro-italianesaustroitalianes]] sentienpensaven que podienpodrien conduir alcausar desordredesordres públicpúblics.<ref>[https://books.google.com/books?id=MIqXLSGRkaIC&pg=PA23]. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-85065-15-4|ISBN 978-88-85065-15-4]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-88-85065-15-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DMIqXLSGRkaIC%26pg%3DPA23" id="cxmwZg">&nbsp;</span></ref> EnEl 1921, els bisos van ser prohibits a la Scala (ena Itàlia del nord), perquè el director [[Arturo Toscanini|Toscanini]] sentiaconsiderava que interrompien el ritme de l'òpera i paravencentraven l'atenció aen els cantants individuals, lai qualno cosaa sl'oposava a la seva feinaobra. Toscanini, enEl 1887, vaToscanini serhavia estat desafiat a un duel després que, tossudamenttossut, rebutgés el bis d'una ària.<ref name="Joyce">[https://books.google.com/books?id=xn_MH9pp29EC&pg=PA18]. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-252-06557-6|ISBN 978-0-252-06557-6]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-0-252-06557-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3Dxn_MH9pp29EC%26pg%3DPA18" id="cxmwcA">&nbsp;</span></ref> De manera similar, [[Richard Wagner|Wagner]] Era de la mateixa maneraera contrari als bisos.
 
La prohibició al Metropolitan era explícitexplícita en els programes impresos a principis del segle XX, però sovint era noignorada obstant això sovint trencat perdavant la insistència dedel l'audiènciapúblic.<ref>{{Ref-web|url=http://muse.jhu.edu/article/39210|títol=The Metropolitan Opera's Sunday Evening Concerts and Verdi|consulta=10/06/2018|nom=George|cognom=Martin|llengua=anglès|obra=|editor=Project MUSE|data=|citació=From: The Opera Quarterly, Volume 19, Number 1, winter 2003
pp. 16-27}}</ref>, Elstot bisosi enque elvan Metropolitan esdevinguerenesdevenir més rars en avançar el segle.
 
== Música popular ==