Tàrrega: diferència entre les revisions

[[Fitxer:NOVA TRAVESSIA TÀRREGA.JPG|miniatura|La reforma de l'antiga travessia, mostra d'un clar interès per millorar la imatge del poble, suposa una inversió econòmica que supera els 10 milions d'euros]]

El gentilici per Tàrrega és targarí (m) i targarina (f)<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=targar%ED&operEntrada=0 Significat de targarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC]</ref> que cal no confondre, malgrat la similitud, amb tagarí (m) i tagarina (f), que significa "Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines"<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=tagar%ED&operEntrada=0 Significat de tagarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC]</ref> i que en la seva forma plural masculina és [[tagarins]], tot i estar a l'[[Ath-Thaghr al-Alà]] (Frontera Superior) des del {{segle|VIII|s}} fins al [[segle X]] i a la frontera entre el [[Mascançà]]<ref>

 

El 1515 Tàrrega incorpora [[Conill (Tàrrega)|Conill]]; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, [[Altet]], [[Riudovelles]] i [[Santa Maria de Montmagastrell]]; el 1970, [[Claravalls]], [[la Figuerosa]] i [[el Talladell]]. Al tombant del [[segle xx]], Tàrrega comptava amb poc menys de 5.000 habitants, que s’incrementaren en un miler fins poc abans de l'esclat de la [[Guerra civil espanyola a Catalunya|Guerra Civil]]. Malgrat les diferències a nivell de demografia, Tàrrega era el segon municipi de la [[Província de Lleida|província]] pel que feia a població i, salvant les distàncies, el panorama general que es respirava al voltant de 1900 no diferia especialment del de [[Lleida]]. Un punt d’inflexió interessant es podria localitzar l'any 1884, quan Tàrrega rebé el títol de [[ciutat]]. La concessió d’aquesta denominació fou un adveniment que esperonà la transformació urbana, obrint les portes a la modernitat i la modernització d’infrastructures i organitzacions, tot propiciant un creixement i una millora de la ciutat a tots els nivells, inclòs el desenvolupament d’un cert orgull local,<ref>Jaume Espinagosa Marsà, ''Tàrrega vital o el caràcter targarí'', Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 2 (1990), p. 203-217.</ref> especialment en referència al desenvolupament de la vida cultural.<ref>{{ref-llibre|cognom=Solé i Martí|nom=Esther|títol=L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria|lloc=Lleida| editorial= [[Universitat de Lleida]]. Departament de Història de l'Art i Història Social|any=2015|url= http://hdl.handle.net/10803/371736| consulta=17 abril 2016 |format=Tesi doctoral CC-BY-SA}}</ref>