Diferència entre revisions de la pàgina «Hermetisme (literatura)»

 

Durant el [[Renaixement]] van ploriferar les obres de caràcter hermètic, sobretot després de la traducció de [[Marsilio Ficino]] dels textos neoplatònics. En el context del [[Novecento (moviment artístic)|Novecento]] italià, sorgí un nou moviment caracteritzat per l'hermetisme durant les dècades de 1920 i 1930, en part com a reacció a l'ús del llenguatge i la concepció de l'art a l'època [[feixisme|feixista]], i que és el principal sentit del terme actualment.<ref>''Herbert Greiner-Mai (ed.), ''Diccionario Akal de Literatura General y Comparada'', Akal, Madrid, 2006 (p. 284) </ref> Algunes característiques d'aquest moviment són la reducció a l'essència o l'eliminació de la puntuació, així com les formes breus i sintètiques, que de vegades configuraven obres de tan sols dos o tres versos.