Buriats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs diversos
Etiqueta: editor de codi 2017
Canvis menors, neteja AWB
Línia 4:
|image = Забайкальские буряты.jpg
|poptime=500,000 (est.)
|popplace= [[Rússia]], [[Mongòlia]], Xina
|rels= [[Budisme tibetà]] ("[[Lamaisme]]"), [[xamanisme]]
|langs= [[Buriat]], [[rus]]
|related= [[Mongols]]
}}
[[Fitxer:Buryatdress.jpg|miniatura|Roba de dona Buriat tradicional]]
Línia 13:
 
== Costums ==
Els buriats ocuparen les regions entre el [[Baikal]] i els rius Lena, Onon i Oka, Vivien de la ramaderia, encara que practicaven l'agricultura estacional de sègol, ordi i altres cereals, la cacera, la pesca i l'artesania de ferro, feltre i pells. La base social era l<nowiki>{{'</nowiki>}}''ulus'' (comunitat primitiva), compost d'algunes iurtes o cabanes de feltre anomenades ''ger'', similars als hogan dels indis [[navaho]] d'[[Arizona]], on vivia el pare de família amb els fills i nebots. Cada ulus era governat per una mena de síndic; un grup d'''ulus'' podia formar un ''aimak'', dirigit per un schulenga, i un grup d'aimaks podien ser reunits en departaments de jurisdiccions (''vedomstva''), considerats com a "municipis de l'estepa", dirigits per un ''taishi'' (noble local) i uns membres locals. Tenien filiació patrilinial, i normalment es casaven entre els membres dels clans, cosa que antigament era prohibida.
 
La seva cultura tenia diverses diferències locals. Els septentrionals vivien en cases de fusta amb forma de prisma hexagonal o octogonal, que reproduïa la forma dels ''iurtes''; els meridionals vivien en [[iurta|iurtes]] còniques de feltre. Homes i dones duien la mateixa vestimenta: una camisa de tela xinesa, així com pantalons de cuir i una jaqueta de pell amb pana. Porten un barret gris amb penatxo de color vermell, i a l'hivern es posen caputxa de pell. Els homes porten el pèl curt i el pentinat de les dones és força complicat. Es pengen ''polty'' (arracades) a les orelles. Als peus duien a l'estiu polaines de pell de cavall, i fabricaven l'aiguardent ''aracha''.
Línia 36:
El desenvolupament de la regió pels comerciants russos amb [[Xina]] i [[Mongòlia]] facilità el fet que el 1760 el comerç de Kiakhta reunís el 67% del comerç total de Rússia amb Àsia. Alhora, el govern rus de [[Caterina II de Rússia|Caterina la Gran]] promogué la difusió del budisme, però intentà limitar la influència de la jerarquia mongòlica en els afers religiosos buriats. Per aquest motiu, el 1764 el cap del monestir de Colgol, el lama Zajaev, fou nomenat cap suprem dels budistes buriats, cap espiritual amb el títol de bandido chambo lama; aprofitant la protecció del govern rus els clergues budistes lluitaren ferotgement contra el xamanisme.
 
Els budistes es reforçaren amb l'arribada del [[Tibet]] el [[1812]] de 150 lames, cosa que els faria religió majoritària entre els buriats, tot i que en el segle XVIII els ortodoxos ja havien establitestablert missions, i que per la mateixa època els protestants anglesos una altra, que funcionarà fins al 1842. Endemés, des del [[1766]] els buriats foren organitzats en una tropa especial, semblant a la dels cosacs, de quatre regiments comandats per un hetman, i que pel [[1851]] entraren a formar part de les tropes cossaques de Transbaikàlia.
 
D'acord amb l'Estatut d'Administració dels Pobles No Russos del 1822, anomenat ''Estatut Speransky'', les Dumes de les Estepes, encapçalades pels taisha, representants de l'administració local, esdevingueren Agències Buriates. L'ulus fou considerat com a base de tota la comunitat buriata, i agrupats en vedomstva. També es crearen tribunals regulats pels grups agnaticis, però les causes polítiques i penals restaren sota la jurisdicció dels tribunals russos. El 1853 el govern rus publicà un ordenament jurídic relatiu a la limitació a 34 monestirs amb 285 monjos (abans de la limitació els lames eren uns 4.500 arreu del país). La sedentarització progressiva els va dur a practicar l'agricultura i una economia comercial i artesanal.
Línia 44:
La construcció del Ferrocarril Transsiberià del 1891 al 1905 contribuí al creixement industrial i comercial de la vila de [[Ulan Udè|Verkhneudinsk]]. S'inicià l'explotació i tractament del carbó, però els buriats continuaren vivint de la ramaderia. Tot i així, a finals del segle XIX la gran majoria dels buriats s'havia sedentaritzat, sobretot mercè la reforma del volost (districte rural), cosa que facilità l'opressió administrativa i policial. El 53% de les terres buriates d'[[Irkutsk]] i el 36% de les de Transbaikàlia (''gubernia'' que englobava els buriats), havien estat expropiades i entregades als colonitzadors russos, cosa que provocà malestar i formació del moviment nacional. Per això el [[1904]] tot el país fou posat sota la llei marcial.
 
Entre el 1902 i el 1904 es formaren els primers grups socialdemòcrates, liderats pels exiliats russos I. V. Babuixkin, V. K. Kurnatovsky i Em. Jaroslavsky. Més tard se'ls uní el primer socialdemòcrata buriat, Ts. Ts. Ranzhurov. També es formaren els primers cercles panmongolistes, encoratjats pels japonesos, dirigits per [[Bazar Baraadin]] (qui va crear un alfabet llatí adaptat al mongol modernitzat), [[Elbegdorj Rinchino]], i Ts. Jamtsarano, tots ells educats en universitats russes.
 
[[Fitxer:Buryatia01.png|miniatura|Situació de [[Buriàtia]].]]
Durant la [[revolució del 1905]]-1907 s'hi alçaren els treballadors industrials, ferroviaris, minaires, buscadors d'or i pagesos, dirigit pels grups bolxevics de Verkhneudinsk i Mysovsk, que formaven part del Comitè de l'Oblast Transbaikal del [[Partit Obrer Socialdemòcrata Rus]], que formaren comitès de vaga i cossos armats. Pagesos russos i buriats ocuparen els terres dels monestirs i dels parents del tsar, i rebutjaren pagar tributs i càrregues. També es formaren el 1905 els Congressos Buriats a Verkhneudinsk, Txita i Irkutsk, on demanaren autogovern i el retorn de les terres arrabassades per la colonització. Els revolucionaris, però, foren reprimits per les tropes tsaristes.
 
Quan esclatà la [[Primera Guerra Mundial]], els cosacs buriats foren mobilitzats al front, i molts buriats foren mobilitzats per a treballar en la rereguarda.