Siboglínids: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
#QQ19 |
||
Línia 2:
| autoritat = M. L. Jones, 1981
}}
Els '''pogonòfors''' ('''Pogonophora''', del llatí ''pogon'', barba i ''phora'', portar) o '''siboglinidae''' constitueixen un [[embrancament]] animal escassament conegut d'animals vermiformes i de tub. No van ser descoberts fins al [[1900]], quan se'n van trobar alguns exemplars per mitjà de dragats a grans profunditats a la costa d'[[Indonèsia]]. Acostumen a viure en els fons marins, generalment a més de 200 metres. Aquesta circumstància, unida a l'extrema fragilitat en dificulta en gran manera l'estudi. Són animals [[sèssil]]s, i viuen ens tubs [[quitina|quitinosos]] verticals que fabriquen ells mateixos. Són [[vermiforme]]s, amb un cos cilíndric dividit en regió cefàlica, tronc i [[opistosoma]] (que no es va descriure fins al [[1963]]). La regió cefàlica presenta un nombre variable de [[tentacle]]s, que són els que donen nom a l'[[embrancament]].
Una de les principals característiques del grup és l'absència de [[boca]] i tub digestiu. En realitat, s'alimenten gràcies al [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]] amb [[bacteri quimioautòtrof del sofre|bacteris quimioautòtrofs del sofre]]. Aquests [[bacteris]] oxiden [[sulfur d'hidrogen]], amb la qual cosa proporcionen al pogonòfor [[nutrients]] que necessita per subsistir. els bacteris es presenten en el [[trofosoma]], un òrgan derivat de la regió mitjana del [[tub digestiu]] de l'[[embrió]] (la resta del tub digestiu es perd quan arriba a la maduresa). a causa d'això necessiten viure en zones riques en [[sulfur d'hidrogen]], que resulten hostils a gairebé tots els éssers vius, com esquerdes oceàniques [[hidrotermal]]s d'origen volcànic.
Línia 9:
== Referències ==
{{Referències}}
{{Commonscat}}
| |||