Anna Foà

Anna Foà (16 de gener de 1876 - ?1944) va ser una entomòloga italiana, professora universitària que va ser expulsada de la seva càtedra per les lleis racials del feixisme italià.

Biografia

Anna Foa, nascuda a Roma el 16 de gener de 1876, va ser la primogènita dels vuit fills que van tenir Massimo Foà, comerciant, i Ester Lates, ambdós jueus. Se sap poc de la seva vida, ni tan sols la data exacta de la seva mort, que va ser el 1944.

Va estudiar a la Universitat de Roma La Sapienza (aleshores Regia Università di Roma), on un dels seus professors va ser Giovanni Battista Grassi, investigador de la malària, amb qui va col·laborar fins a la mort d’ell, el 1925. A finals del segle XIX, Grassi era un dels científics italians més destacats: el 1896 va rebre la medalla Darwin de la Royal Society per la seva recerca sobre l’organització social dels tèrmits i per haver identificat les fases de la metamorfosi de l’anguila. Grassi va ser qui va suggerir a Anna Foà que fes la tesina de llicenciatura sobre el polimorfisme sexual d’alguns àcars, un tema sobre el qual ella ja havia fet anteriorment un treball amb dos companys d’estudis.

L’estudi d’espècies polimorfes va ser un tema dominant en la recerca de Foà al llarg de la seva carrera professional. Quan ella va acabar els estudis, la descoberta del polimorfisme en moltes espècies era recent. El coneixement de l’alternança de generacions va posar de manifest que moltes formes que es creia que pertanyien a espècies diverses eren en realitat fases o formes diferents d’alguns organismes; era el cas dels pòlips i les meduses, dels ctenòfors, dels insectes socials amb aspecte diferent segons la seva funció, dels àcars que es reproduïen sexualment o per partenogènesi.

Després de la llicenciatura, Foà va començar a treballar en parasitologia. Primer va investigar sobre l’existència real d’uns suposats paràsits que l’histopatòleg Giuseppe Guarnieri i altres autors consideraven els agents causals de la varola bovina i de la verola humana. Alguns deien que els corpuscles que s’observaven en les pústules de la verola eren bacteris i d’altres, un protozou. Però, en els seus estudis, Foà observa que el suposat organisme –fos bacteri o protozou— es pot conservar en glicerina i en aigua destil·lada i resisteix la dessecació. Conclou que no són éssers vius paràsits, però no exclou que els corpuscles puguin contenir en el seu interior els veritables paràsits, invisibles amb els mitjans de què es disposava. Avui dia sabem que Foà anava encertada i que aquells corpuscles són agregats de partícules víriques, però la hipòtesi de Guarnieri va ser acceptada durant molt de temps.

Juntament amb Grassi va estudiar també alguns protozous presents a l’intestí dels tèrmits per tal d’aclarir la funció de la seva presència, que sembla indispensable per a l’insecte. i el 1905 li encarreguen coordinar una xarxa de recerca per combatre la fil·loxera, en la qual treballen també altres dones, joves llicenciades. El seu treball en aquest àmbit és notable perquè va aconseguir reconstruir el cicle complet de desenvolupament de la fil·loxera i per haver indicat nous mètodes eficaços de lluita contra el paràsit.

El 1924 és catedràtica de la Universitat de Nàpols, l’única jueva italiana que va ocupar una càtedra en aquell temps. Continua el seu treball de recerca i ensenyament fins al 1938, en què, les lleis racials del feixisme italià l’obliguen a abandonar la universitat i tots els càrrecs oficials, fins i tot a deixar la Societat de Naturalistes Italians.

Anna Foà va morir l’any 1944