Anna Foà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Segueixo el treball d'edició |
Amplio l'article |
||
Línia 6:
Anna Foa, nascuda a Roma el 16 de gener de 1876, va ser la primogènita dels vuit fills que van tenir Massimo Foà, comerciant, i Ester Lates, ambdós jueus. Se sap poc de la seva vida, ni tan sols la data exacta de la seva mort, que va ser el 1944.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Anna Foà, polimorfismo, parassiti e bachi da seta|url=https://www.academia.edu/5057748/Anna_Fo%C3%A0|llengua=italià|nom=Brunella|cognom=Danesi|publicació=Rina, Rebecca e le altre. Voci femminili nell'Italia unita|data=|pàgines=95-103|consulta=31 desembre 2019|any=2011|editorial=Edizioni ETS|lloc=Pisa}}</ref>
Va estudiar a la [[Universitat de Roma La Sapienza]] (aleshores Regia Università di Roma), on un dels seus professors va ser [[Giovanni Battista Grassi]], investigador de la [[malària]], amb qui va col·laborar fins a la mort d’ell, el 1925. A finals del segle XIX, Grassi era un dels científics italians més destacats: el 1896 va rebre la medalla Darwin de la [[Royal Society]] per la seva recerca sobre l’organització social dels tèrmits i per haver identificat les fases de la metamorfosi de l’anguila<ref>{{Ref-web|títol=Award winners: Darwin Medal|url=https://docs.google.com/spreadsheets/d/1dsunM9ukGLgaW3HdG9cvJ_QKd7pWjGI0qi_fCb1ROD4/pubhtml?gid=216486814&single=true|consulta=2019-12-31|llengua=|editor=|data=}}</ref>. Grassi va ser qui va suggerir a Anna Foà que fes la tesina de llicenciatura sobre el polimorfisme sexual d’alguns [[Àcar|àcars]], un tema sobre el qual ella ja havia fet anteriorment un treball amb dos companys d’estudis.<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-web|títol=Foà Anna — Scienza a due voci|url=http://scienzaa2voci.unibo.it/biografie/140-foa-anna?searchterm=Anna+Fo|consulta=2019-12-31}}</ref>
L’estudi d’espècies [[Polimorfisme (biologia)|polimorfes]] va ser un tema dominant en la recerca de Foà al llarg de la seva carrera professional. Quan ella va acabar els estudis, la descoberta del polimorfisme en moltes espècies era recent. El coneixement de l’[[alternança de generacions]] va posar de manifest que moltes formes que es creia que pertanyien a espècies diverses eren en realitat fases o formes diferents d’alguns organismes; era el cas dels pòlips i les [[Medusa|meduses]], dels [[ctenòfors]], dels [[insectes socials]] amb aspecte diferent segons la seva funció, dels àcars que es reproduïen sexualment o per [[partenogènesi]].<ref name=":0" />
Línia 12:
Després de la llicenciatura, Foà va començar a treballar en [[parasitologia]]. Primer va investigar sobre l’existència real d’uns suposats paràsits que l’histopatòleg Giuseppe Guarnieri i altres autors consideraven els agents causals de la [[Virus de la verola bovina|varola bovina]] i de la [[Verola|verola humana]]. Alguns deien que els corpuscles que s’observaven en les pústules de la verola eren [[bacteris]] i d’altres, un [[Protozous|protozou]]. Però, en els seus estudis, Foà observa que el suposat organisme –fos bacteri o protozou— es pot conservar en glicerina i en aigua destil·lada i resisteix la dessecació. Conclou que no són éssers vius paràsits, però no exclou que els corpuscles puguin contenir en el seu interior els veritables paràsits, invisibles amb els mitjans de què es disposava. Avui dia sabem que Foà anava encertada i que aquells corpuscles són agregats de [[Virus|partícules víriques]], però la hipòtesi de Guarnieri va ser acceptada durant molt de temps.<ref name=":0" />
Juntament amb Grassi va estudiar també alguns protozous presents a l’intestí dels [[tèrmits]] per tal d’aclarir la funció de la seva presència, que sembla indispensable per a l’insecte.<ref>{{Ref-web|títol=Portici (NA) Omaggio a uno dei suoi 'figli' famosi: l’entomologa Anna Foà|url=https://www.teleradio-news.it/2018/12/28/figli-di-portici-famosi-lentomologa-anna-foa/|consulta=2019-12-31|llengua=it-IT|cognom=Redazione}}</ref> i el 1905 li encarreguen coordinar una xarxa de recerca per combatre la [[Fil·loxera de la vinya|fil·loxera]]. Per la seva experiència en la recerca sobre la fil·loxera, el 1917 el Govern italià la nomena delegada fitopatòlogica del Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç per controlar les importacions i exportacions de plantes.<ref name=":0" />
El 1920 guanya unes oposicions per a professora de sericicultura (cria del cuc de seda), que va tenir un gran desenvolupament a Itàlia fins a la primera meitat del segle XX, i es trasllada a l'Escola Superior d'Agricultura de Portici (Nàpols).<ref name=":1" />
El 1924 és catedràtica de la Universitat de Nàpols, l’única jueva italiana que va ocupar una càtedra en aquell temps. Continua el seu treball de recerca i ensenyament fins al 1938, en què, les [[lleis racials del feixisme italià]] l’obliguen a abandonar la universitat i tots els càrrecs oficials, fins i tot a deixar la Societat de Naturalistes Italians.▼
▲El 1924 és catedràtica de la Universitat de Nàpols, l’única jueva italiana que va ocupar una càtedra en aquell temps. Continua el seu treball de recerca i ensenyament fins al 1938, en què, les [[lleis racials del feixisme italià]] l’obliguen a abandonar sobtadament la universitat i tots els càrrecs oficials, fins i tot
== La lluita contra la filoxera ==
El 1905, Foà va començar a fer treball de camp en un nou centre de recerca agrària Fauglia (Pisa), que va ser fundat per organitzar una campanya contra la fil·loxera, un insecte paràsit de la vinya que era originari d'Amèrica del Nord i encara poc conegut. Havia aparegut a França el 1863 i després es va estendre ràpidament per tot Europa amb efectes catastròfics per al cultiu de raïm.<ref name=":0" /> Grassi pensava que, per combatre aquesta plaga, calia trobar el punt feble en el seu cicle biològic. Ell mateix va traçar un pla sistemàtic, amb una recerca comparada d'espècies emparentades que també parasitaven (i encara parasiten) com ara el roure, l'alzina i el pollancre.<ref name=":0" /> Foà, des de Fauglia coordinava la planificació i l'execució del projecte, tant les observacions com els experiments, dirigint un nombrós grup de col·laboradors, entre els quals hi havia algunes joves llicenciades. Una d'elles era Bianca Bonfigli que, per indicació de Grassi, havia centrat la seva tesi de llicenciatura a l'estudi d'una espècie de fil·loxera (''Phylloxera quercus''). El grup feia treball de camp per tot Itàlia per trobar-hi les formes alades de la fil·loxera que es creia que tenien un paper fonamental en la difusió de la plaga. Quan en van trobar, van començar a criar-les en laboratori, però alguns investigadors temien que els insectes poguessin escapar-se i posar en perill les vinyes de la Toscana. Això va fer decidir Grassi a destruir les plantacions experimentals de Fauglia i continuar el treball a Sicília i en el seu laboratori de Roma.<ref name=":0" />
El
Entre 1907 i 1911 es van publicant els resultats de la recerca sobre la fil·loxera a la revista ''Rendiconti dell'Accademia dei Lincei'' i el 1912 es publica una densa monografia (421 pàgines) de la qual són autors Grassi, Foà i altres tres col·laboradors (Grandori, Bonfigli i Topi): ''Contributo alla conoscenza delle fillosserien ed in particolare della fillosserina della vite'' (Contribució al coneixement de les fil·loxeres i en particular de la fil·loxera de la vinya).<ref name=":0" /> <ref name=":1" />
== Referències ==
| |||