Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions

Els '''àvars eurasiàtics''' (grec: ''Abares'', ''Abaroi'', llatí: ''Avari'', ''Avares'') eren un poble [[nòmada]] [[Euràsia|d'Euràsia]] que va aparèixer a [[Europa]] central i oriental en el {{segle|VI|s}}. Històricament, se'ls coneix com a ''àvars'', encara que els bizantinsromans d'Orient els anomenaven ''pseudoàvars''. L'historiador bizantíromà d'Orient [[Teofilacte Simocatta]] distingeix dos grups d'àvars, els vertaders, o [[Juan-juan]], que van dominar [[Mongòlia]] al [[segle V]] i al [[552]] en foren expulsats pels [[turcs orientals]] (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. És Teofilacte Simocatta qui anomena ''falsos àvars'' (pseudoàvars/''pseudoavaroi'') els àvars medievals.

Aquests estarien formats per dues hordes. Els ''uar'' o ''war'' (dels quals derivaria el nom ''àvar'') i els ''khuni ''o ''kunni'' (potser huns), anomenats pels bizantinsromans d'Orient ''uarkhonitai''; els bizantinsromans d'Orient els consideraven dues tribus dels ''ogor'' ([[uigurs]]), però això no és possible, ja que els uigurs eren turcs i els àvars eurasiàtics eren mongols. Per tant, és possible pensar que es tractaria dels mateixos Juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "vertaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font bizantinaromana d'Orient esmentada; seria, doncs, errònia. Si no eren els mateixos Juan-juan,<ref> segurament els ''kermikhions'' de les fonts romanes d'Orient </ref> els àvars emigrats a Europa serien una part dels [[huns heftalites]], desposseïts dels seus dominis a [[Transoxiana]], l'[[Regió de l'Ili|Ili]] i [[Bactriana]] el [[565]] pels [[turcs orientals]].

En el regnat de [[Justinià I]], vers el [[557]], els àvars van emigrar a Europa. [[Teofilacte]] diu que van empènyer les hordes dels Hunnougour i els Sabir. El rei dels [[alans]], Sarosios, era el seu aliat. Justinià va rebre el seu ambaixador, Kandikh, que va demanar terres i tribut. Justinià, al seu torn, va enviar un ambaixador de nom Valentinos per instigar el seu ''qaghan'' a combatre les hordes, Hunnougour i Sabir o ''Viguri'' i ''Sabiri'', i com a aliats bizantinsromans d'Orient els van eliminar, igual que després els huns Kutrigur i els huns Uturgur, descendents del poble d'[[Àtila]], que vivien, respectivament, al nord-oest de la [[mar d'Azov]] i a la desembocadura del [[riu Don|Don]], i que es van unir als àvars. El [[560]], dominaven des de la desembocadura del riu [[Volga]] a la del [[Danubi]]. Al nord d'aquest, van eliminar les tribus eslaves dels antes o ants (''antes''), eslovens i [[wendes]]; llavors, van penetrar a l'oest a [[Germània (regió)|Germània]], però finalment foren derrotats en una batalla a [[Turíngia]] pel rei franc [[Sigebert I|Sigebert I d'Austràsia]] ([[562]]), i es retiraren cap a la [[mar Negra]].

Vers el [[565]], va pujar al tron un ''qaghan'' de nom Bayan (nom mongol). El [[567]], es va aliar als [[longobards]] de [[Panònia]] i junts van destruir els [[gèpides]], poble germànic que vivia a [[Hongria]] i [[Transilvània|Transsilvània]]; ocuparen els seus territoris. Bayan va establir la capital prop de l'antiga capital d'Àtila. A l'oest, Bayan va retornar després del [[570]] a la guerra contra els francs i va derrotar Sigibert I d’Austràsia; una vegada aconseguida aquesta victòria, no tardarà a girar-se contra els bizantinsromans d'Orient.

Els turcs (T'ou-kiue) es van queixar de l'aliança bizantinaromana d'Orient-àvar i el ''qaghan'' turc Tardu va rebre (575-576), a l'alt Yulduz, al nord de Kutcha, l'ambaixador bizantíromà d'Orient Valentinos, per queixar-se. Els turcs els anomenaven ''ouarkhouni'' (''varchonitae''). Els turcs van enviar a l'estepa russa ([[576]]) un contingent militar manat per un general de nom Bokhan, que, aliat al darrer cap dels huns Uturgur, Anagaï, van atacar la ciutat bizantinaromana d'Orient de ''Bosporos'' o ''Panticapea'', prop de la moderna [[Kertx]], a [[Crimea]].

El [[582]], el ''qaghan'' Bayan va començar la guerra contra Bizanci, i conquerí [[Sirmium]] (Mitrovitsa), cap de pont sobre el [[Save]]. Sota pressió dels àvars, el poble dels búlgars, probablement d'ètnia turca i descendents dels huns Kutrigur, es van establir a [[Bessaràbia]] i a [[Valàquia]], des d'on, a l'arribada dels magiars, van emigrar després a [[Mèsia]] (que va esdevenir part del país dels búlgars o Bulgària). Bayan va conquerir ''Singidum'' ([[Belgrad]]) i va saquejar la Mèsia fins a [[Anquialos]] (prop de [[Burgàs]]). El [[587]], fou derrotat pels bizantinsromans d'Orient prop d'[[Adrianòpolis]], i per un temps va restar quiet, però el [[592]] tornava a l'atac ocupant Anquialos i assolant Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu). El general bizantíromà d'Orient [[Prisc]] va derrotar altre cop els àvars, va creuar el Danubi i va atacar el cor de l'imperi a la moderna Hongria, derrotant l'enemic completament a la vora del [[Theiss]] o Tisza, matant quatre dels fills del ''qaghan'' ([[601]]). Bayan va morir a l'any següent ([[602]]).

Les hostilitats de Bizanci amb [[Cosroes II]] de [[Pèrsia]] van donar ocasió als àvars de reprendre la guerra. Perses i àvars es van aliar per assetjar Constantinoble i el [[626]] els àvars atacaven [[Tràcia]] [[Setge de Constantinoble (626)|assetjant la ciutat]] al juny, al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar (Chahrvaraz) avançaven per [[Àsia Menor]] cap a la capital (juliol). Llavors, estava [[Heracli]] acampat al riu [[Halis]] i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar el seu fill Teodor amb un exèrcit per envair [[Mesopotàmia]], que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix, amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel, el khan dels khàzars; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar la guarnició persa de [[Tiflis]] i van posar el [[Regne d'Ibèria]] sota protectorat bizantíromà d'Orient. Units grecs i khàzars, van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair [[Imperi Mede|Mèdia]] i els grecs (amb 50.000 auxiliars khàzars) ven entrar a [[Assíria]]. Mentre Constantinoble, dirigida pel patriarca Sergi i el patrici Bonus, resistia bé l'assetjament, ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del [[Bòsfor]], els àvars van intentar l'[[Setge de Constantinoble (627)|assalt sense èxit]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Haldon |nom2=John |cognom3=Turnbull |nom3=Stephen Richard |títol=The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium |url=http://books.google.cat/books?id=BDtiMmArKaAC&pg=PA111&dq=Blachernae+627&hl=ca&sa=X&ei=azOZUd7-Ae-07QbtzIGwDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Blachernae%20627&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=111 |isbn=1846032008}}</ref> del [[31 de juliol]] al [[3 d'agost]] i es van retirar ([[4 d'agost]]) després de patir algunes derrotes parcials, i Sarbar (Chahrvaraz), que estava assetjant [[Calcedònia]], va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Pèrsia. El ''qaghan'' va morir el 630 i els búlgars, vassalls àvars, van demanar que el càrrec passés al seu khan Kubrat; els àvars van haver de combatre amb les armes la pretensió a l'hegemonia dels búlgars, però aquests van quedar amos de Valàquia i la moderna Bulgària, mentre els eslaus s'apoderaven del territori entre el Danubi i el Save. Els àvars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle VIII i començament del IX.