Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Màlik ibn Marwan»

m
Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m (Majúscules i enllaços)
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
 
 
== Revolta d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr ==
Amb 16 anys va agafar el comandament de les tropes de [[Medina]] contra els bizantinsromans d'Orient. Va romandre a Medina [[Segona guerra civil islàmica|fins a la revolta]] contra [[Yazid I]]. Els omeies foren expulsats pels rebels i va fugir amb el seu pare però en el camí va trobar l'exèrcit de [[Múslim ibn Uqba]] i van tornar; els medinesos revoltats foren derrotats a la [[batalla d'al-Harra]] el [[27 d'agost]] del [[683]] i Medina fou saquejada. Les forces lleials a Yazid, sota comandament del general Husein ben Mumeir van marxar llavors contra la Meca i [[Setge de La Meca (683)|la van assetjar]] el [[25 de setembre]] però al cap de poc va morir Yazid; el general Husein ben Mumeir es va pronunciar a favor del rebel [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]], i el seu exemple fou seguit a [[Hidjaz]], [[Iraq]], [[Regió d'Asir|Asir]], [[Iemen]], [[Egipte]], [[Transjordània]] i gran part de [[Síria]]; a [[Damasc]] fou proclamat califa [[Muàwiya II]], fill de Yazid, que era menor d'edat, sota la regència del general [[Ubayd-Al·lah ibn Ziyad]], però el jove va abdicar al cap de poques setmanes i es va retirar a la vida privada. Els partidaris dels omeies van proclamar llavors califa al seu germà [[Khàlid I]], sota regència de Dohac ibn Qaïs Abd-al-Màlik.
 
== Califat de Marwan ibn al-Hàkam ==
El general Ubayd-Al·lah va atacar [[Kufa]] (d'Ibn az-Zubayr) i [[Bàssora]], però no les va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta [[Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí]], antic servidor del califa [[Alí ibn Abi-Tàlib]], que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del [[686]]); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del [[686]]) pel general [[Ibrahim ibn al-Ashtar]], al servei d'[[Ibn az-Zubayr]], i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim ibn al-Ashtar i Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a [[Harura]] l'abril del [[687]] i va recuperar la ciutat.
 
El [[688]] els bizantinsromans d'Orient, que havien estat fent corregudes a les fronteres aprofitant la guerra civil, van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als [[mardaïtes]] a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[689]]), per deu anys, pel qual els mardaïtes serien evacuats a territori grec pels bizantinsromans d'Orient.
 
El califa va sortir el 689 de Damasc per marxar contra [[Mussab ibn az-Zubayr]] però va haver de tornar per fer front a una revolta a la capital del seu parent Amr ben Said al-Ashdak, que a la tornada del califa va haver de capitular, a canvi de salvar la vida, promesa que el califa no va respectar.<ref>les fonts diuen que el va matar de pròpia ma </ref> El [[690]] va combatre a Mussab ibn az-Zubayr a Mesopotàmia sense resultat.
El [[691]] va fer campanya contra Zufar ben Harith a [[Karkisiyya]], i el va derrotar podent recuperar l'alta [[Mesopotàmia]]; els qaysites es van passar al seu bàndol i així va poder atacar Iraq. Els generals Musab i Ibn al-Ashtar foren derrotats i morts a la [[Batalla de Dayr al-Jathalik]],{{sfn|Saunders|1965|p=74}} prop de Maskin l'octubre/novembre del [[691]]. El general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, comandant de Bàssora, estava ocupat amb els [[kharigites]] i les tribus van començar a donar suport a Abd al-Malik. A la seva entrada a [[Kufa]] el califa va rebre l'homenatge de les tribus i notables d'Iraq.
 
Ibn az-Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell fou enviada una força de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general [[Al-Hajjaj ibn Yusuf|Al-Hajjaj]]. La [[Setge de La Meca (692)|ciutat fou assetjada]] ([[25 de març]] del [[692]]) i uns mesos després Ibn az-Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir{{sfn|Saunders|1965|p=75}} ([[4 d'octubre]] o [[3 de novembre]] segons les fonts).<ref> la data tradicional de la mort de Ibn az-Zubayr és l'[[1 d'octubre]]</ref> Al-Hajjaj fou nomenat governador d'[[Hidjaz]]. En aquest any l'emperador bizantíromà d'Orient va refusar acceptar la nova moneda d'or forjada pel califa, i va esclatar la guerra; en els mesos següents es van produir combats a la frontera¡, on les forces califals foren dirigides per Muhammad ibn Marwan, germà del califa, però van tenir pocs resultats.
 
El [[693]] es van produir atacs dels musulmans a les [[Imperi Romà d'Orient|guarnicions romanes d'Orient]] a l'Àfrica. El mateix [[693]] el califa va iniciar la lluita contra els [[kharigites]]. Una primera derrota, va anar seguida d'una acció conjunta de les forces de Kufa i Bàssora que van derrotar els kharigites Nadjdiyya de la [[Yamana]] a [[Mushahhar]] ([[693]]) però restaven els kharigites ''azarika'' de [[Pèrsia]], més perillosos i fanàtics; els ''mukatila'' del general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra ja havien demostrat poc interès a combatre aquestos sectaris, i ara, al servei del nou califa, les coses no havien canviat; el [[694]] el califa va decidir enviar a Al-Hajjaj, al que va nomenar governador de Kufa i va passar a dirigir la campanya encara que Muhàl·lab va conservar el comandament. En tres anys els Azarika foren aniquilats, però mentre va esclatar una altra revolta kharigita entre la tribu [[rabia]] de Mesopotàmia, dirigits per Shabib, que van atacar territori de Kufa i van conquerir [[Madain]] (695/696); els ''mukatila'' de Muhàl·lab, cridats des de Pèrsia, no van poder recuperar el control de Madain ni impedir l'atac a Kufa; Al-Hajjaj va fer venir 4000 sirians que van rebutjar als atacants i van matar a Shabib (començaments del 697). Aquestes mateixes tropes foren utilitzades per acabar amb els Azarika a [[Tabaristan]].
 
El [[697]] el governador d'[[Egipte]], Hasan, va posar als seus ''mukatila'' i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantinsromans d'Orient a Àfrica. [[Kayrawan]], que estava ara en mans romanes d'Orient, fou recuperada i [[Cartago]] i Hipozaritos ([[Bizerta]]) ocupades; els bizantinsromans d'Orient només van retenir [[Hipona]] i algunes fortaleses aïllades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizantíromà d'Orient, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini àrab dirigits per la famosa reina [[Kahina]], una profetessa de l'[[Aures]]. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantinaromana d'Orient, i va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels àrabs.<ref> ''Septem'', [[Ceuta]], devia estar fins llavors sota domini bizantíromà d'Orient, encara que amb un govern local berber; ers possible que a causa de la pèrdua de Cartago, el cap del govern local fes algun acord amb els visigots </ref>
 
La província del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] havia estat lleial a Ibn az-Zubayr i el [[697]] el general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra hi fou enviat, i va dominar la regió de la que al-Hajjaj de Kufa fou nomenat governador, el qual va delegar en Muhàl·lab, que hi va exercir fins al [[701]],<ref> a la seva mort el va succeir el seu fill Yazid ibn Muhàl·lab </ref> i en aquestos tres o quatre anys va fer algunes expedicions a l'Àsia Central.<ref> La més destacada fou la del [[700]] que va creuar el [[Amudarià|Oxus]] i va arribar fins a Kish o [[Shahrisabz]] i Nasaf o Nakhshab</ref> Al mateix temps [[Abd al-Rahman ben Muhammad ben al-Ashat]], governador del [[Sistan]] (Sidjistan) es va revoltar per diferències amb Al-Hajjaj, amb el suport dels ashraf, i va avançar cap Iraq; les forces de Kufa i Bàssora no van poder resistir als rebels ([[700]]) i la situació fou critica durant un temps però el juliol del [[701]] van arribar forces de Síria liderades per [[Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan|Abd Allah]] i [[Muhammad ben Abd al-Malik ben Marwan|Muhammad]], els fills del califa, que van derrotar els rebels a la [[batalla de Dayr al-Djamadjim]]<ref>{{en}} Nagendra Kumar Singh, ''[http://books.google.cat/books?id=AoMOhsVYtL0C&pg=PA380&lpg=PA380&dq=al-Hadjdjadj&source=bl&ots=WkXKQqaqlO&sig=OfPUQZJwxauJJiD7bnQMf8Ax_G8&hl=ca&ei=RxQlSrvwFYiQjAfI6YHeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3#PPA382,M1 International Encyclopaedia of Islamic Dynasties: al-Hadjdjadj]''</ref> i per segona vegada a la [[batalla de Maskin]] a la vora del Dudjayl (octubre del [[701]]) i els que van restar foren perseguits cap al Sistan i Khurasan on van ser dispersats per [[Yazid ibn Muhàl·lab]] el [[702]].
Als darrers anys el regne es va consolidar i fou pròsper i en general pacífic. Per evitar un conflicte successori Marwan havia designat hereu d'Abd al-Malik al seu germà [[Abd al-Aziz ben Marwan]], però el califa volia modificar l'ordre i fer hereus als seus propis fills Walid i Sulayman. L'oportuna mort d'Abd al-Aziz ben Marwan a [[Egipte]] (maig del [[705]]), on era governador, va evitar el conflicte. Cinc mesos després va morir Abd al-Malik (octubre del [[705]]) i el va succeir el seu fill [[Walid I]].
 
El califa va introduir l'àrab com a llengua oficial i administrativa (en lloc del grec i persa) i va establir una moneda d'or amb inscripcions alcoràniques, destinada a suplir el ''denarius'' bizantíromà d'Orient.<ref> que tenia la imatge de l'emperador </ref> També va modificar el text alcorànic d'[[Uthman ibn Affan]], afegint-hi vocals, cosa que va molestar als conservadors de Kufa que eren partidaris de la lectura d'Ibn Massud. El califa va construir a [[Jerusalem]] la [[Kubbat al-Sakhra]].
 
 
118.622

modificacions