Vixnuisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 36:
El krixnaisme també s'anomena sovint Bhagavatisme, possiblement el primer moviment krixnaista, basat en el culte a Krishna-Vasudeva (vers al segle II aC),<ref>{{Ref-llibre|edició=Complete and unabridged ed|títol=The Encyclopedia of religion|url=https://www.worldcat.org/oclc/28964476|editorial=Macmillan Pub. Co.|data=1993|lloc=Nova York|isbn=0-02-897135-3|cognom=Eliade|nom=Mircea|llengua=anglès|pàgines=9500–9509}}</ref> després del Bhagavata Purana on s'afirma que Krixna és "Ell mateix Bhagavan", i totes les altres formes se subordinen a la de Krixna: [[Vishnu]], [[Narayana]], [[Purusha]], [[Ishvara]], [[Hari]], [[Vasudeva]], [[Janardana]], etc.<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=The Advaitic theism of the Bhāgavata purāṇa|url=https://www.worldcat.org/oclc/16351977|editorial=Motilal Banarsidass|data=1986|lloc=Delhi|isbn=81-208-0179-2|cognom=Sheridan|nom=Daniel P.|llengua=anglès|pàgines=53}}</ref> totes elles se subordinen a la forma primordial que és Krixna. En aquest sentit, Krixna és sovint descrit com una persona de pell fosca, representat sota l'aparença d'un jove pastor de vaques que li agrada tocar la flauta. A més a més, el [[Bhagavad Gita]] ens el presenta un com vaquer disposar a guiar els homes i proveïr-los d'orientació filosòfica.<ref>{{Ref-llibre|títol=Sexual morality in the world's religions|url=https://www.worldcat.org/oclc/34556153|editorial=Oneworld Publications|data=1996|lloc=Oxford, England|isbn=1-85168-108-6|cognom=Parrinder|nom=Geoffrey|edició=|llengua=anglès|pàgines=9-10}}</ref>
 
Krixna també és venerat a través de moltes altres tradicions dins l’hinduisme. Krixna i les seves històries associades apareixen a través d’un ampli espectre de diferents tradicions filosòfiques i teològiques hindús, on es creu que Déu apareix als seus devots en moltes formes diferents, segons els seus desitjos particulars. Aquestes formes inclouen els diferents avatars de Krixna descrits en texts tradicionals dels vaixnnava, però trobem altres textos també provinents d'altres tradicions. De fet, es diu que les diferents expansions del Svayam bhagavan són incomptables i no es poden descriure completament en les escriptures de cap comunitat religiosa ja que per naturalesa aquestes són finites.<ref>{{Ref-web|títol=Sri Caitanya Caritamrta Madhya-lila Chapter 20 Verse 165|url=https://web.archive.org/web/20080917122404/http://vedabase.net/cc/madhya/20/165/en|data=2008-09-17|consulta=2020-01-01}}</ref> Un fet habitual és trobar-nos que moltes de les escriptures hindús difereixen en detalls; aquesta característica ha estat interpretada com el reflex de les diverses preocupacions de cada tradició en particular. No obstant això, val a dir que tots els textos comparteixen algunes de les característiques bàsiques de la visió de Krixna.
 
== Referències ==