GATCPAC: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 141:
== Urbanisme ==
 
[[Fitxer:LeDiorama CorbusierPla (1964)Macià StedelijkTorres Museum Sikkensprijzen 916-9288 (cropped)Clavé.jpg|miniatura|400px|Diorama del [[LePla CorbusierMacià]], artífexde amb[[Josep elTorres GATCPACi del [[Pla MaciàClavé]] (1932)]]
En l'àmbit urbanístic cal esmentar el [[Pla Macià]] per a Barcelona (1932-1935), elaborat pels membres del GATCPAC al costat de [[Le Corbusier]] i [[Pierre Jeanneret]]. El projecte preveia una distribució funcional de la ciutat amb un nou ordre geomètric, a través de grans eixos vertebradors com la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]], la [[Avinguda Meridiana|Meridiana]] i el [[Avinguda del Paral·lel|Paral·lel]], i amb una nova façana marítima definida per gratacels cartesians, a més de la millora d'equipaments i serveis, el foment de l'habitatge públic i la creació d'un gran parc i centre d'oci al costat del [[delta del Llobregat]], l'anomenada Ciutat de Repòs i Vacances. L'inici de la Guerra Civil va truncar el projecte.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=319}}
 
[[Fitxer:Le Corbusier (1964) Stedelijk Museum Sikkensprijzen 916-9288 (cropped).jpg|miniatura|esquerra|[[Le Corbusier]], artífex amb el GATCPAC del [[Pla Macià]]]]
El Pla presentava a Barcelona com una capital política i administrativa, de caràcter obrer i funcional, que s'estructuraria en diverses àrees: una zona residencial, una altra financera i industrial, una altra cívica i de serveis, i una altra lúdica, que comprenia els [[Parcs i jardins de Barcelona|parcs i jardins]] i les platges; també s'estudiaven detingudament els enllaços i les comunicacions i transports. L'eix vertebrador seria la [[Gran Via de les Corts Catalanes]], una franja de 600 metres d'ample que aniria des del [[Llobregat]] fins al [[Besòs]]. També es potenciaven l'[[avinguda Meridiana]] i la del [[Avinguda del Paral·lel|Paral·lel]], que convergirien en el port, on se situaria una ''[[Central business district|city]]'' o centre de negocis, desplaçant les instal·lacions portuàries a la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]. Per a la zona residencial proposaven la creació de mòduls de {{nowrap|400 x 400 m}} —equivalents a nou illes de l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]]— amb grans conjunts d'habitatges i equipaments socials. L'àrea d'esplai estava ideada a través d'espais verds situats en aquests mòduls residencials i en una gran franja de terreny a la zona litoral, entre [[la Barceloneta]] i el [[Poblenou]], així com la creació d'un vast complex destinat a l'oci anomenat Ciutat de Repòs i Vacances, que se situaria a les platges de [[Viladecans]], [[Gavà]] i [[Castelldefels]].{{Sfn|Roig|1995|pp=210-211}}