Confidencialitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Vegi també: eu Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Falten referències|data=desembre de 2017}}
'''Confidencialitat''' és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament
La confidencialitat també es refereix a un principi ètic associat amb diverses professions (per exemple, medicina, dret, religió, psicologia professional, i el [[periodisme]]); en aquest cas, es parla de [[Secret professional periodístic|secret professional]]. En [[ètica]], i (en alguns llocs) en [[Dret]], concretament en [[Judici|judicis]] i altres formes de resolució de conflictes legals, com ara la [[mediació]], alguns tipus de comunicació entre una persona i un d'aquests professionals són "privilegiats" i no poden ser discutits o divulgats a tercers. En les [[Jurisdicció|jurisdiccions]] en què la llei preveu la confidencialitat, en general hi ha sancions per la seva violació. La confidencialitat de la informació, imposada en una adaptació del principi clàssic [[militar]] "need-to-know", constitueix la pedra angular de la seguretat de la informació en corporacions d'avui dia. L'anomenada "bombolla de confidencialitat" restringeix els fluxos d'informació, amb conseqüències tant positives com negatives.
Línia 14:
== Vegeu també ==
* [[Secret professional periodístic]]
== Confidencialitat en la pràctica clínica<ref>{{ref-web |cognom=Robles del Olmo B, Monés Xiol J, Morató Agustí ML, Sala Pedrós J, Marquet Palomer R, Terés Quiles J, Morlans MolinaM |url=https://www.comb.cat/Upload/Documents/7574.PDF |consulta=02/01/2020 |títol=PRINCIPIS DE CONFIDENCIALITAT EN LA PRÀCTICA CLÍNICA |editor=Comissió de Deontologia - Col.legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> ==
- La confidencialitat és el dret de les persones a que, aquells que han conegut dades íntimes o privades seves, no puguin revelar-les ni utilitzar-les sense la seva autorització expressa.
- El "secret mèdic" és el deure professional de mantenir oculta la intimitat i les dades privades del pacient, per a fins aliens a la pròpia assistència sanitària, mentre el pacient no ho autoritzi o bé apareguin exigències que ho justifiquin (bé públic, evitar danys a tercers o imperatiu legal).
És important que els professionals sanitaris entenguin que utilitzar dades no és el mateix que posseir-les, sense oblidar mai qui n'és el veritable titular: el pacient.
- La fonamentació ètica del deure de secret del professional té tres dimensions: com a persona (respecte a l'autonomia de l'altre); com a professional (un compromís de lleialtat en la relació clínica pacient-metge); com a ciutadà (confiança social en la reserva de la professió mèdica)<ref>{{ref-web |cognom=Grup d'ètica de la CAMFiC. |url=http://gestor.camfic.cat//uploads/ITEM_541_EBLOG_1849.pdf |consulta=2 gener 2020 |títol=Autonomia: Respecte a les decisions dels pacients. 2001 |editor=CAMFiC}}</ref>.
El dret de confidencialitat i el deure del "secret mèdic" es sustenten principalment en l'autonomia del pacient, que ha de ser respectada sempre i quan s'hagi assegurat prèviament el respecte al principi de no maleficència (evitar un dany greu a terceres persones) i al principi de justícia (tractar tots els pacients amb el mateix respecte i equitat).
El silenci del metge respectant el dret a la intimitat del pacient és també una manifestació més del deure mèdic ("primum non nocere").
| |||