Seguretat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''seguretat''' és l'estat de protecció contra potencials [[perill]]s i inclou tant la sensació personal d'estar sa i estalvi com les mesures adoptades per fer front a riscos i amenaces (incloent la prevenció laboral, les institucions com la [[policia]] o els mecanismes tècnics). La necessitat de sentir-se segur està reconeguda com a fonamental als [[drets humans]] i és condició indispensable per al benestar segons la jerarquia de necessitats psicològiques d'[[Abraham Maslow]]. Per això una de les tasques de l'Estat és posar a l'abast dels ciutadans els mitjans per garantir la seva seguretat.
 
[[Fitxer:"WAAC_-_SILENCE_MEANS_SECURITY"_-_NARA_-_515987.tif|miniatura| [[ Cos de l'exèrcit de la dona |Dones Army Army Corps]] (1941-1945) van associar [[Seguretat nacional|la seguretat nacional]] per evitar converses sobre treballs de guerra. ]]
Afrentes contra la seguretat personal són la [[tortura]], les amenaces de ferir o humiliar, la divulgació de dades personals sense autorització, la invasió del propi territori, l'assetjament psicològic, la manca de recursos bàsics o la pèrdua potencial de l'estatus adquirit. Com que l'eliminació total del risc és impossible, sempre es parla de seguretat relativa, de forma que una mateixa situació pot ser jutjada com a segura o insegura en diferents contextos.
'''La seguretat''' és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels [[danys potencials]] (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres. Els beneficiaris ([[Referent|referents]] tècnics) de seguretat poden ser de persones i grups socials, objectes i institucions, ecosistemes o qualsevol altra entitat o fenomen vulnerable a canvis no desitjats.
[[Fitxer:20151030_Syrians_and_Iraq_refugees_arrive_at_Skala_Sykamias_Lesvos_Greece_2.jpg|miniatura| [[Refugiat|Els refugiats]] que fugen de la guerra i la inseguretat a [[Iraq|l’Iraq]] i [[Síria]] arriben a l'[[Lesbos|illa de Lesbos]], amb el suport de voluntaris espanyols, el 2015 ]]
La seguretat es refereix principalment a la protecció contra forces hostils, però té una àmplia gamma d’altres sentits: per exemple, com [[l’absència de perjudici]] (per exemple, la [[ Llibertat de desig |llibertat de voluntat]] ); així com la presència d’un bé essencial (per exemple [[Seguretat alimentària|, seguretat alimentària]] ); com a [[ Resiliència (organitzativa) |resiliència]] davant danys o danys potencials (per exemple, fonaments segurs); com a secret (per exemple, una [[Escolta telefònica|línia telefònica segura]] ); com a contenció (per exemple, una habitació o [[ Cèl·lula de presó |cel·la]] segura); i com a estat d’ànim (per exemple, [[seguretat emocional]] ).
 
El terme també s'utilitza per referir-se a actes i sistemes que tinguin com a finalitat proporcionar seguretat (per exemple [[ Cossos de seguretat |, forces de seguretat]]; [[Vigilant de seguretat|guàrdia de seguretat]]; [[Seguretat informàtica|sistemes de ciberseguretat]]; [[Circuit tancat de televisió|càmeres de seguretat;]] [[ Vigilància remota |vigilància remota]]).
L'[[Organització Internacional per a l'Estandardització]] té entre les seves missions certificar la seguretat de determinats productes per a l'ús humà.
 
== Etimologia ==
{{Commonscat}}
La paraula "segur" es deriva del llatí ''securus'', que significa llibertat de l’ansietat: ''se'' (sense) + ''cura'' (cura, ansietat). <ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.etymonline.com/word/secure|títol=Origin and meaning of secure|cognom=Online Etymology Dictionary|obra=www.etymonline.com|llengua=en|consulta=2017-12-17}}</ref>
{{Viccionari-lateral|seguretat}}
 
== Visió general ==
[[Categoria:Seguretat| ]]
 
=== Referent ===
Un referent de seguretat és el focus d’una política o discurs de seguretat; per exemple, un referent pot ser un beneficiari potencial (o víctima) d’una política o sistema de seguretat.
 
Els referents de seguretat poden ser persones o grups socials, objectes, institucions, ecosistemes o qualsevol altre fenomen vulnerable a canvis no desitjats per part de les forces del seu entorn. <ref name=":1">Barry Buzan, Ole Wæver, and Jaap de Wilde, ''Security: A New Framework for Analysis'' (Boulder: Lynne Rienner Publishers, 1998), p. 32</ref> El referent en qüestió pot combinar molts referents, de la mateixa manera que, per exemple, un estat nació està compost per molts ciutadans. <ref name=":2">{{Ref-web|url=https://rethinkingsecurityorguk.files.wordpress.com/2016/10/rethinking-security-a-discussion-paper.pdf|títol=Rethinking Security: A discussion paper|cognom=Gee|nom=D|data=2016|obra=rethinkingsecurity.org.uk|editor=Ammerdown Group|consulta=2017-12-17}}</ref>
 
=== Context ===
El context de seguretat són les relacions entre un referent de seguretat i el seu entorn. <ref name=":1">Barry Buzan, Ole Wæver, and Jaap de Wilde, ''Security: A New Framework for Analysis'' (Boulder: Lynne Rienner Publishers, 1998), p. 32</ref> Des d'aquesta perspectiva, la seguretat i la inseguretat depenen primer de si el medi és beneficiós o hostil per al referent, i també de quina capacitat és el referent de respondre al seu entorn per sobreviure i prosperar. <ref name=":2">{{Ref-web|url=https://rethinkingsecurityorguk.files.wordpress.com/2016/10/rethinking-security-a-discussion-paper.pdf|títol=Rethinking Security: A discussion paper|cognom=Gee|nom=D|data=2016|obra=rethinkingsecurity.org.uk|editor=Ammerdown Group|consulta=2017-12-17}}</ref>
 
=== Capacitats ===
Els mitjans amb els quals un referent proporciona seguretat (o es preveu) varien àmpliament. Inclouen, per exemple:
 
* ''Les capacitats coercitives'', inclosa la capacitat de projectar energia coercitiva al medi (per exemple [[Portaavions|, portaavions]], [[Arma de foc curta|pistola de mà]], [[Arma de foc|armes de foc]] );
* ''Sistemes de protecció'' (per exemple, [[pany]], [[Barrera|tanca]], [[paret]], [[Antivirus|programari antivirus]], [[Defensa antiaèria|sistema de defensa aèria]], [[Blindatge|armadura]] )
* ''Sistemes d’alerta'' (per exemple, alarma, [[radar]] )
* ''L’acció diplomàtica i social'' destinada a evitar que es desenvolupi la inseguretat (per exemple, estratègies de [[ Transformació de conflictes |prevenció i transformació de conflictes]] ); i
* ''Política'' destinada a desenvolupar les condicions de seguretat econòmiques, físiques, ecològiques i d’altres condicions duradores (per exemple, reforma [[Ciències econòmiques|econòmica]], protecció [[Ecologia|ecològica]], desmilitarització progressiva, militarització ).
 
=== Efectes ===
Qualsevol acció destinada a proporcionar seguretat pot tenir múltiples efectes. Per exemple, una acció pot tenir grans avantatges, millorant la seguretat per a diversos o tots els referents de seguretat del context; alternativament, l’acció pot ser eficaç només temporalment, o bé beneficiar-se d’un referent a costa d’un altre, o ser completament ineficaç o contraproduent.
 
=== Enfocaments disputats ===
Es disputen els enfocaments de seguretat i el tema de debat. Per exemple, en el debat sobre [[Seguretat nacional|les estratègies de seguretat nacional]], hi ha qui argumenta que la seguretat depèn principalment del desenvolupament de capacitats protectores i coercitives per protegir el referent de seguretat en un entorn hostil (i possiblement projectar aquest poder al seu entorn i dominar-lo fins al punt. de [[ Dominància d’espectre complet |supremacia estratègica]] ). <ref>{{Ref-web|url=http://archive.defense.gov/news/newsarticle.aspx?id=45289|títol=Joint Vision 2020 Emphasizes Full-spectrum Dominance|cognom=US, Department of Defense|data=2000|obra=archive.defense.gov|llengua=en|consulta=2017-12-17}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://publications.parliament.uk/pa/cm201415/cmselect/cmdfence/512/51202.htm|títol=Re-thinking defence to meet new threats|cognom=House of Commons Defence Committee|data=2015|obra=publications.parliament.uk|consulta=2017-12-17}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.gov.uk/government/speeches/building-a-british-military-fit-for-future-challenges-rather-than-past-conflicts|títol=Building a British military fit for future challenges rather than past conflicts|cognom=General Sir Nicholas Houghton|data=2015|obra=www.gov.uk|llengua=en|consulta=2017-12-17}}</ref> Uns altres defensen que la seguretat depèn principalment de la creació de les condicions en què es poden desenvolupar relacions equitatives, en part reduint l’antagonisme entre els actors, garantint que es poden satisfer les necessitats fonamentals i també que es poden negociar efectivament les diferències d’interès. <ref>{{Ref-notícia|url=https://www.fcnl.org/updates/peace-through-shared-security-79|data=2015|access-date=2017-12-17|llengua=en}}</ref> <ref name=":2">{{Ref-web|url=https://rethinkingsecurityorguk.files.wordpress.com/2016/10/rethinking-security-a-discussion-paper.pdf|títol=Rethinking Security: A discussion paper|cognom=Gee|nom=D|data=2016|obra=rethinkingsecurity.org.uk|editor=Ammerdown Group|consulta=2017-12-17}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://www.worldcat.org/oclc/658007519|títol=Losing control : global security in the twenty-first century|cognom=Rogers|nom=P|data=2010|editorial=Pluto Press|any=|isbn=9780745329376|edició=3rd|lloc=London|pàgines=|oclc=658007519}}</ref>
[[Categoria:Seguretat| ]]