Sangtraït (grup de música): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
Com que l'instrumental que tenien no donava gaire de si i feien falta peles per equipar-se més decentment, no se'ls va acudir res més que fer-se bombers. En Quim i en Josep M. van apuntar-se al Parc de Bombers de la Jonquera l'estiu del 81, el Papa-Juls ja havia passat per l'experiència poc abans. Innocents ells pensaven que disposarien d'hores i hores per practicar música mentre esperaven un improbable foc. Tanta mala sort van haver de van enganxar un d'aquells estius en què els focs assolaven l'Empordà dia sí i dia també. Nits en blanc, cares enfosquides per la cendra, guerra als boscos contra les flames. Els calerons que els havien de servir per comprar material sonor els van suar de valent.
Després d'uns quants assajos intensius es bategen com Los Bomberos Atómicos i s'estrenen en públic a Capmany, molt a prop de la Jonquera. El seu repertori està farcit d'estàndards del rock'n'roll: «els més patxangueros, fins i tot una versió en català de "La Casa del Sol Naixent"
Los Bomberos Atómicos ja era l'autèntic embrió de Sangtraït; la Lupe cantava i guitarrejava, en Quim tocava el baix, i en Josep M. l'altra guitarra. El quintet el completaven en Xavier Rodríguez a les tecles i el seu germà Víctor a la bateria. Casualment dos Rodríguez que no tenen cap mena de vincle familiar amb l'actual bateria, en Martín Rodríguez.
Per aquella època el Papa-Juls corria a cavall entre [[la Jonquera]] i Agullana, emmerdat en projectes teatrals però sempre amb l'harmònica a la butxaca.
| |||