Al-Muktafí (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Format biblio
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 4:
Era fill d'[[Al-Mútadid (abbàssida)|al-Mútadid]] i d'una [[esclava]] [[turc]]a de nom Çiçek (en àrab Jíjak). Fou nomenat pel seu pare per governar [[Rayy]] i el [[Jibal (Mèdia)|Jibal]] en [[894]]/[[895]]. El [[890]] se li va concedir el govern de la [[Al-Jazira|Jazira]] i va anar a establir-se a [[Ar-Raqqà|al-Raqqà]]. A la mort del seu pare, el [[5 d'abril]] del [[902]], va pujar al tron i aviat va aconseguir l'aprovació popular per la seva generositat, l'alliberament dels presoners, restitució de les terres confiscades i altres mesures ben acceptades. El seu visir fou [[al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah ibn Sulayman ibn Wahb]]. L'ascendent d'aquest sobre el califa fou aprofitat pel visir per desfer-se de potencials rivals: el comandant en cap de l'exèrcit Badr, un ''[[mawla]]'', i després Abd-al-Wahid, el fill d'[[Talha al-Muwàffaq|al-Múwaffaq]], fill del [[califa]] [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]]). El visir va rebre el títol de ''Walí-ad-Dawla'' i la seva filla fou promesa a un fill menor d'edat del califa.
 
D'altra banda va combatre als enemics del califat amb valentia i èxit: els [[càrmates]] que assolaven Síria i van arribar a saquejar [[Damasc]] foren derrotats pel general Muhàmmad ibn Sulayman i els va dispersar. Llavors al-Muktafí va marxar a [[Egipte]] on aviat va posar punt final a la dominació dels [[tulúnides]]; molts partidaris d'aquestos van passar al seu bàndol. Amb els bizantinsromans d'Orient també va lluitar: un grec que s'havia convertit a l'[[islam]], de nom Lleó, al front d'una flota musulmana de 94 vaixells, va fer diverses expedicions contra les costes gregues, però en terra els bizantinsromans d'Orient tenien tot l'avantatge. El 904 va morir el visir al-Qàssim i el va succeir [[al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí]].
 
A Egipte després de la mort assassinat d'[[Harun ibn Khumàrawayh]] ver la fi de l'any 904, el va succeir el seu oncle [[Xayban Àhmad ibn Tulun]], però la capital [[al-Fustat]] es va rendir als pocs dies (gener del 905) al califa. [[Issa al-Nuixarí]] fou nomenat nou governador (905-910) i un intent de restabliment dels tulúnides fou reprimit poc temps després. Aquell mateix 905 els bizantinsromans d'Orient manats pel general Andrònic, s'apoderaven de [[Marash]], [[Massisa]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el 906 van arribar fins a [[Alep]] (sense ocupar-la), però la contraofensiva musulmana el va obligar a retirar-se.
 
El 906 els càrmates van començar altre cop els seus atacs i l'octubre/novembre van atacar la gran caravana de pelegrins que tornava de [[la Meca]], però a final d'any o començament del 907 foren derrotats per les tropes califals sota comandament de [[Wasif ibn Suwartigin al-Khazari]], prop d'al-Qadisiyya.