Ostrogots: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.230.156.149. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 8:
Els ostrogots van constituir un vast regne a l'est del riu [[Dnièster]], a les terres al voltant del [[mar Negre]] (el que avui és part de l'actual [[Ucraïna]] i [[Bielorússia]]). Els [[visigots]] van ser els gots de l'Occident, i el seu domini territorial s'estenia des del Dniéster fins al [[Danubi]].
Els ostrogots van estar sotmesos als [[huns]] des del 375, en què vencen el rei Hermanaric, fins a la mort d'[[Àtila]], ocorreguda el 453, quan van recobrar la seva independència i es van establir com un poble federat de [[Roma]]. Posteriorment, es van unir a altres [[gots]] que havien fugit de les seves terres a l'arribada dels [[huns]]. En el 474 en va ser triat rei Teodoric, el més conegut dels monarques ostrogots. Hi va haver diversos períodes de guerres i treves entre ell i l'emperador
Després de la seva mort en el 526, la situació es va tornar tan violenta que en el 535 l'[[emperador romà d'Orient]] [[Justinià I]] va enviar el seu general [[Belisari]] en contra dels exèrcits ostrogots a [[Itàlia]]. La superioritat de l'exèrcit
Aquest poble va ser finalment assimilat en forma gradual per altres tribus germàniques, com ara els [[vàndals]] i els [[francs]].
Línia 68:
Cap dels dos sobirans va poder liquidar els conflictes que van sobrevenir en el si de les elits godes. Teodat, nebot de Teodoric per part de la germana d'aquest últim, el va succeir després d'haver-los assassinat cruelment. No obstant això, aquesta usurpació desencadenaria majors matances encara. Tres reis [[gots]] es van succeir en el tron en l'espai de cinc anys.
== La reconquesta d'Itàlia pels
La debilitat de la posició dels ostrogots a [[Itàlia]] es va mostrar llavors amb tota evidència. L'[[emperador romà d'Orient]] [[Justinià I]] sempre s'havia esforçat, en la mesura del possible, per restaurar el poder imperial sobre la totalitat de l'extensió de la [[Mediterrània]] i no va deixar escapar aquesta ocasió per actuar.
Línia 81:
Justinià estava furiós: els [[perses]] havien atacat l'[[Imperi Romà d'Orient]] a l'est, i ell desitjava que un estat neutral i estable servís de topall entre la frontera de les seves possessions occidentals i el Regne dels [[francs]]. En efecte, aquests últims eren estranys i semblaven hostils en opinió de la cort oriental.
[[Belisari]] va ser llavors convocat i enviat a Orient contra els [[perses]], deixant un oficial
El 545, quan per fi va poder tornar a [[Itàlia]], es va trobar amb una situació considerablement canviada: Eraric havia estat assassinat i la facció pro romana de l'elit goda, derrocada.
Els ostrogots van triar com a nou cap Totila. Aquest got «nacionalista», brillant general, havia recuperat tota la [[Itàlia]] del Nord i expulsat els
[[Belisari]], llavors, va tornar a prendre l'ofensiva: va enganyar Totila per reconquerir [[Roma]], però va perdre de nou la ciutat després que Justinià, gelós i temorós del seu poder, li tallés l'aprovisionament i els reforços. El general, avantatjat, es va veure així obligat a assegurar la defensa pels seus propis mitjans.
Línia 110:
'''Mosaic del palau de Teodoric. Palau de Teodoric'''
Teodoric va imitar el tipus de palau civil romà (dels de l'interior de la ciutat). Aquest palau ha estat molt reformat en èpoques posteriors, com en la
Es tracta d'un palau de dos pisos amb un d'inferior, dedicat a l'administració del palau, etc., i un altre pis superior amb finestrals que comunicaven amb grans salons per a festes, i al centre de les arcades hi havia una gran balconada des d'on treia el cap el sobirà.
Línia 150:
* [[546]]: Totila, rei dels ostrogots, conquereix [[Roma]] després d'assetjar-la durant un any.
* [[552]]: Narsés derrota i mata Totila, rei dels ostrogots, en la Batalla de Busta Gallorum.
* [[553]]: el general
* [[554]]: l'[[emperador romà d'Orient]] [[Justinià I]] llança un programa de reorganització de l'administració d'[[Itàlia]] després del caos de 20 anys de guerra contra els ostrogots.
| |||