Calàbria: diferència entre les revisions

Amb la caiguda de l'[[Caiguda de l'Imperi Romà|Imperi Romà d'Occident]], Calàbria va ser devastada per les [[Guerra gòtica d'Itàlia|guerres gòtiques]] (del 535 al 554),entre els gots i bizantinsromans d'Orient, guanyant aquests darrers la disputa territorial. Posteriorment, a causa de la invasió dels [[Longobards]] els bizantinsromans d'Orient van perdre gran part d'Itàlia, incloent el nord de Calàbria.

Amb els bizantinsromans d'Orient va rebre el nom de Calàbria, prèviament utilitzat per designar la península de Salento.

Als segles IX i X, Calàbria era una terra fronterera entre els bizantinsromans d'Orient i àrabs que s'establiren a Sicília.

La situació va durar força temps fins que els bizantinsromans d'Orient van decidir posar-hi fi i va enviar a [[Nicèfor Focas]] amb una flota; el 885/886 el general bizantíromà d'Orient va causar moltes baixes als musulmans; però els sarraïns es van reorganitzar i van passar al contraatac i en els següents tres anys es va organitzar a Sicília una flota que havia d'atacar Calàbria. El 888 els musulmans van iniciar les operacions i després d'un temps de tanteig es va lliurar la batalla de [[Milazzo]] en què la flota imperial bizantinaromana d'Orient fou destruïda. [[Reggio de Calàbria|Reggio]] fou saquejada i l'interior va tornar a ser objecte de constants incursions.

Les incursions importants no es van reprendre fins al temps del [[kàlbida]] al-Hasan ibn Ali que va conquerir altre cop Reggió (950) on va construir una mesquita (que va quedar destruïda el 954) i va arribar fins a [[Gerace]] i Cassano allo Ionio. En una segona campanya el 952 va derrotar als bizantinsromans d'Orient a la rodalia de Gerace que fou assetjada; l'emperador [[Constantí VII]] va haver d'acceptar el pagament per les ciutats de Calàbria d'un tribut a l'emir de Sicília. Però el 956 els bizantinsromans d'Orient reconquerien Reggió, i avançaven cap a Sicília. Finalment es va signar una treva el 960.

Atacs menors per un costat i altre van seguir fins al 982 quan l'emperador [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]] va decidir atacar al mateix temps a bizantinsromans d'Orient i musulmans; en aquestes circumstàncies, grecs i musulmans es van donar un cert suport un a l'altre. Otó II fou derrotat davant [[Stilo]], prop de [[Crotona]], el [[14 de juliol]] del [[982]], i va haver de fugir, però els musulmans no van treure profit de la victòria per la mort de l'emir, doncs el fill i successor va optar per una prudent retirada.

La decadència iniciada sota els bizantinsromans d'Orient prosseguí al llarg de l'Edat mitjana. [[Pere el Gran|Pere II]] de Catalunya-Aragó, després de conquerir [[Sicília]], envaí els territoris calabresos sotmesos a [[Carles d'Anjou]] i ocupà Reggio ([[1283]]). El català [[Guillem Galceran de Cartellà]] fou nomenat governador de Calàbria ([[1286]]). [[Jaume el Just]] continuà la lluita contra els [[angevins]], puix que Calàbria formava part del [[Regne de les Dues Sicílies]]; però, per la [[pau d'Anagni]] ([[1295]]), es comprometé a tornar a [[Carles II d'Anjou]] les terres i els castells calabresos que tenia en poder seu. La proclamació d'un rei de la dinastia catalana, [[Frederic de Sicília]] ([[1296]]), prolongà les hostilitats fins a la [[pau de Caltabellotta]] (1302). Finalment ([[1421]]) la reina [[Joana II de Nàpols]] proclamà [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] de Catalunya-Aragó com a [[duc de Calàbria]] i, en ésser coronat rei, reincorporà Calàbria a la corona de [[Nàpols]] i de les Dues Sicílies i hi nomenà un virrei.