Batalla de Civitate: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 5:
=== L'arribada dels normands al sud d'Itàlia ===
{{AP|Conquesta normanda d'Itàlia Meridional}}
Els [[normands]] havien arribat a Itàlia el 1017, en un pelegrinatge al [[Santuari de Sant Miquel Arcàngel (Monte Sant'Angelo)|santuari de Sant Miquel Arcàngel]] a [[Monte Sant'Angelo]], a [[Pulla]]. Aquests guerrers van ser contractats com a mercenaris per oposar-se a l'amenaça dels [[sarraí|sarraïns]], que assetjaven el sud d'Itàlia des de les seves bases a [[Sicília]], sense que els governs
La disponibilitat d'aquesta força mercenària (els normands eren famosos per ser ''militariter lucrum quaerens'', o cercadors d'un lucre a canvi de serveis militars) no va passar desapercebuda als governants cristians del sud d'Itàlia, que la va emprar en el marc de les seves pròpies guerres internes. Els normands, per part seva, van buscar el seu propi benefici, i el 1030 [[Rainulf Drengot]] va aconseguir el comtat d'[[Aversa]].
Línia 17:
Tanmateix, hi havia altres líders i altres pobles preocupats pel creixent poder normand, i en particular els governants italians i llombards del sud de la península. El príncep de [[Benevent]], Rodolf, el duc de Gaeta, els comtes d'Aquino i de Teano, l'arquebisbe i els ciutadans d'Amalfi, juntament amb altres homes vinguts de Pulla, Molise, Campània, Abruzzo i el Laci, van acudir a la crida papal i van formar una coalició per enfrontar-se als normands.
El Papa també va trobar ajuda en un altre poder, l'[[Imperi Romà d'Orient]], governat aleshores per [[Constantí IX]]. En un principi els
Els normands van comprendre el perill i van reunir tots els homes disponibles en un sol exèrcit al comandament del comte de PUlla, [[Hunifred d'Hauteville]], el comte [[Ricard d'Aversa]] i altres membres de la Casa d'Hauteville, entre els quals hi havia Robert d'Hauteville, més tard conegut com a [[Robert Guiscard]].
Línia 23:
== La batalla ==
Lleó es va desplaçar a Pulla i va atènyer el riu [[Fortore]], prop de la ciutat de [[San Paolo di Civitate|Civitate]]. Els normands van sortir al seu encontre per interceptar l'exèrcit papal prop de la ciutat i evitar que s'unís amb l'exèrcit
Els dos exèrcits estaven dividits per un turó petit. Els normands van col·locar la seva cavalleria en tres formacions, amb els homes de Ricard a la dreta, els d'Hunifred al centre i els de Robert Guiscard a l'esquerra, al capdavant de la seva cavalleria i infanteria. Davant d'ells, l'exèrcit papal es formava en dues parts, amb la cavalleria suàbia en una fina i llarga línia a la dreta, i amb els italians agrupats a l'esquerra, sota el comandament de Rodolf. El papa Lleó es trobava a la ciutat, però el seu estendard, el ''vexillum sancti Petri'', onejava amb l'exèrcit aliat.
Línia 35:
Sis anys després, i després d'uns altres tres papes anti-normands, el [[tractat de Melfi]] de 1059 va suposar el reconeixement del poder i del control normand del sud d'Itàlia. Va haver-hi dues raons essencials per a aquest canvi en la política papal:
* En primer lloc, els normands havien demostrat ser un enemic fort i proper, mentre que l'emperador
* En segon lloc, el Papa Nicolau II havia decidit tallar els lligams que unien l'Església romana i els emperadors del Sacre Imeri Romanogermànic, reclamant per als cardenals romans el dret d'escollir el Papa, i amb això reduint la importància de l'emperador.
| |||