Papa Martí IV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandardització infotaules |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 21:
El 1262 el papa [[Urbà IV]] el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecília i [[Ambaixador|llegat]] papal al [[Regne de França]], càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs. Com a legat, la seva actuació més destacada es va produir quan el 1264 va concloure el tractat pel qual [[Carles d'Anjou]] va ser coronat rei de Sicília, un tractat que el lligà de per vida, des del punt de vista polític, a l'esmentat monarca.
Després de la mort de Nicolau III, la cadira de Sant Pere romangué vacant durant un període de sis mesos, atès que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecció. L'escull es va salvar d'una manera dràstica quan Carles d'Anjou va fer empresonar dos dels cardenals italians. Així va aconseguir l'elecció d'un papa francès, el seu protegit Simó de Brie, que, el [[23 de març]] de [[1281]] fou entronitzat amb el nom de Martí IV, però no a [[Roma]], on un papa francès elegit en les condicions detallades no hauria estat ben rebut, sinó a [[Orvieto]]. Va actualitzar la butlla ''[[Sicut Judaeis]]'' en 1281.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ben-Horin |nom=Meir |títol=Studies and essays in honor of Abraham A. Neuman |url=https://books.google.
L'esdeveniment històric més important del pontificat de Martí IV va ser la rebel·lió del poble sicilià contra el rei Carles d'Anjou, coneguda amb el nom de les [[Vespres sicilianes]] perquè l'aixecament popular, impulsat pels elevats impostos, es va produir el 30 de març del 1282 quan les campanes de [[Palerm]] cridaven a l'ofici de vespres.
| |||