Hector Berlioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m títol correcte |
||
Línia 18:
*''[[Béatrice et Bénédict]]''
*''[[Benvenuto Cellini (Berlioz)|Benvenuto Cellini]]''
*''[[La
*''[[Les Troyens]]''
}}
Línia 37:
Mentre, s'havien succeït fets importants en la seva vida: va treballar com a corista al teatre Novetats, va cremar el [[1827]] totes les seves composicions -a excepció del «Ressurrexít» de la Missa- i, l'11 de setembre d'aquell any, va presenciar l'actuació de l'actriu irlandesa [[Harriet Smithson]] en els personatges [[shakespearians]] d'Ofèlia i Julieta. Als 23 anys va començar el seu amor (no correspost) cap a aquesta [[actriu]] [[Irlanda|irlandesa]]. A Smithson les cartes de Berlioz li van semblar tan exageradament apassionades que el va rebutjar per complet. No obstant això va ser la [[Muses|musa]] inspiradora de la [[simfonia]] que Berlioz estava preparant en aquesta època. Era la ''[[Simfonia fantàstica]]'', estrenada el 5 de desembre de [[1830]] amb enorme èxit.
El [[1828]] va escoltar a [[François-Antoine Habeneck|Habeneck]] al capdavant de l'Orquestra del Conservatori en els primers intents d'introduir les simfonies de [[Beethoven]] a [[París]], que li causà una extraordinària commoció. No menys significatiu va ser el seu descobriment del ''[[Faust (Goethe)|Faust]]'' de [[Goethe]], sobre el tema del qual va compondre ''Vuit escenes'' que serien l'embrió de la magnífica llegenda dramàtica ''[[La
=== El moviment romàntic ===
Línia 75:
El [[1842]] va començar una relació amb la que seria la seva segona esposa: Marie Recio, atractiva cantant d'escàs talent. Junts van emprendre una sèrie de viatges per [[Bèlgica]] i [[Alemanya]] donant concerts allà on es presentava l'ocasió. Berlioz perseguia la difusió de les seves obres, en tant que Marie buscava el seu èxit com a cantant. [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], [[Leipzig]], [[Dresden]], [[Braunschweig]] i [[Berlín]] es van rendir al geni del compositor.
Van tornar a París, però aviat van reprendre els viatges entre novembre de 1845 i abril de 1846 a [[Àustria]], [[Bohèmia]] i [[Hongria]]. Durant el viatge triomfal, Berlioz va compondre ''[[La
[[Fitxer:Berlioz choir.jpg|miniatura|esquerra|Berlioz dirigint de Gustave Doré, publicat en una revista còmica el 27 de juny de 1850]]
Potser fugint dels seus creditors va emprendre una llarga gira per [[Rússia]], seguida per una estada a [[Londres]]. Els èxits musicals i financers no el van ajudar a superar la crisi moral que passava. A l'estiu de [[1848]] va morir el seu pare. Amb el pensament posat en aquest esdeveniment, va escriure l'enigmàtica ''Marxa fúnebre'' per a l'última escena de ''Hamlet'', que quatre anys més tard va publicar conjuntament amb ''La mort d'Ofèlia'' i ''Meditació religiosa'', tríptic que va denominar ''[[Tristia]]''.
Línia 126:
matrimoni amb Harriet Smithson i la seva «indecorosa» relació amb Marie Recio.
Irreductible a tota escola, la música de Berlioz és d'una gran originalitat. Tanmateix, malgrat els èxits considerables aconseguits a l'estranger, la seva obra ha continuat sent durant molt de temps desconeguda, fins i tot menyspreada, al seu propi país, si no tenim en compte certs extractes de ''[[La
Va ser tanmateix rebuda amb afecte a [[Alemanya]], des de les primeres representacions de ''[[Les Troyens]]'' per [[Félix Mottl]] al final del {{segle|XIX}} fins a [[Rafael Kubelík]] que va ser l'artesà de la seva resurrecció en els [[anys 1960]]. Des de llavors, els alemanys han sabut organitzar a casa seva congressos sobre Berlioz, per exemple a Essen-Werden el juny de 2003, sota la iniciativa d'Hermann Hofer i Matthias Brzoska. Aquests últims anys, ''Les Troyens'' i ''Benvenuto Cellini'' han entrat en el repertori habitual de [[Dresden]], [[Leipzig]], [[Mannheim]], [[Hamburg (estat)|Hamburg]], [[Dortmund]], [[Düsseldorf]] i [[Gelsenkirchen]].
Línia 148:
==== Òpera ====
* [[1826]]–[[1833]] : ''[[Les
* [[1834]]–[[1837]] : ''[[Benvenuto Cellini (òpera)|Benvenuto Cellini]]''
* [[1841]]–[[1847]] : ''La Nonne sanglante'', inacabada
* [[1846]] : ''[[La
* [[1856]]–[[1858]] : ''[[Les Troyens]]''
* [[1860]]–[[1862]] : ''[[Béatrice et Bénédict]]'' {{audio|Beatrice and Benedict.ogg|Duet}}
Línia 174:
=== Selecció de gravacions ===
* Cantates du [[Prix de Rome]] : ''Herminie'', ''La Mort de Cléopâtre'', ''La Mort de Sardanapale'', ''La Mort d'Orphée'', Orchestre national de Lille dirigida per [[Jean-Claude Casadesus]] ;
* Ouvertures : ''[[Ouvertures d'Hector Berlioz#Le Carnaval romain|Carnaval romain'']], ''[[Ouvertures d'Hector Berlioz#Le corsaire|Le corsaire'']], ''[[Les
* Huit ouvertures : ''Carnaval Romain'', ''Benvenuto Cellini'', ''Waverley'', ''Beatrice et Benedict'', ''Le Roi Lear'', ''Les Francs Juges'', ''Les Troyens à Carthages'', ''Le Corsaire'', Orchestre symphonique de Montréal dirigida per Charles Dutoit ;
* ''Symphonie fantastique'', Orchestre symphonique de Paris, [[Orchestre symphonique de San Francisco]] et [[Orchestre philharmonique de Vienne]], dirigida per [[Pierre Monteux]] ;
| |||