Lleó V l'Armeni: diferència entre les revisions

'''Lleó V''', dit l'Armeni (en grec, {{polytonic|Λεών}}, ''Leon'', [[775]] – [[26 de desembre]] del [[820]]), va ser un general que es va proclamar [[emperador romà d'Orient]] i va regnar entre [[813]] i [[820]]. Dedicat a l'exèrcit va agafar fama de valent i fou molt apreciat per l'emperador [[Nicèfor I]] ([[802]]-[[811]]). anysAnys més tard va aconseguir arribar al poder fent quedar com a covard al qui llavors era emperador [[Miquel I Rangabé]] quan en realitat havia estat ell el primer a abandonar el camp de batalla. Les posteriors victòries contra els búlgars el van confirmar com a home fort, però no va poder evitar una conspiració del seu antic amic [[Miquel el Tartamut|Miquel el Balb]] que va posar fi a la seva vida i la seva descendència. Respecte al conflicte de les imatges religioses primer les va permetre i quan li va convenir, fou un perseguidor dels adoradors d'imatges.

== Primers anys ==

Lleó era fill de Bardas, un noble de procedència armènia i, segons altres fonts, també tenia ascendència assíria.<ref name="Theophanes">Theophanes Continuatus, ''Cronographia'' 6. 4–5</ref> Lleó va ingressar de jove en l'exèrcit, on va conèixer i va fer amistat amb [[Miquel I Rangabé|Miquel Rangabé]], [[Miquel el Tartamut |Miquel el Balb]] i [[Tomàs l'Eslau]]. L'any [[803]] va estar a les ordres del general Bardanes Tourkos, el qual es va rebel·lar contra l'emperador [[Nicèfor I]] i Lleó va desertar per unir-se a les tropes fidels a Nicèfor.{{efn|Segons el que es diu en una [[hagiografia]], abans de començar la sublevació, el general Bardanes, en companyia dels seus joves protegits (Lleó l'Armeni, [[Miquel el Tartamut |Miquel el Balb]] i [[Tomàs l'Eslau]]) va anar a visitar un monjo amb fama de sant del qui es deia tenia el do de predir el futur i els va pronosticar que la revolta de Bardanes fallaria, que Lleó i Miquel serien emperadors i que Tomàs seria aclamat emperador i després assassinat.{{sfn|Bury|1912|p=10–12}}{{sfn|Kaegi|1981|p=246}}{{sfn|Lemerle|1965|p=264, 285}}}} L'emperador el va recompensar donant-li dos palaus, però més tard el va fer exiliar. El motiu difereix segons els cronistes: uns diuen que va ser per haver-se casar amb la filla d'un rebel, el patrici [[Arsaber]],<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.489. 17–21</ref> altres documents esmenten un general Lleó l'Armeni castigat per la seva humiliant derrota amb els àrabs, un enfrontament en què es van perdre els salaris per pagar els soldats de la seva [[tema (divisió administrativa)|tema]].<ref name="Theophanes"/>{{efn|Un historiador actual ha suggerit que aquest Lleó podria no ser el mateix que el que va ser emperador.{{sfn|Turner|1990|p=179}}}} El càstig incloïa la deprivació del rang militar, ser fuetejat i rapat els cabells.<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' 336. 10–12</ref>

== Ascens al tron ==

El [[813]] va estar present a la [[Batalla d'Adrianòpolis (813)|Batalla d'Adrianòpolis]] contra els búlgars, de la qual va salvar la vida fugint. A la tornada va fer pagar la derrota a la indecisió de Miquel I Rangabé, a més una part de l'exèrcit ja estava en contra d'aquest emperador per la influència que exercia sobre ell l'emperadriu [[Procòpia, consort de Miquel I|Procòpia]]. La gent de Lleó el va proclamar emperador acusant a Miquel de covardia; Lleó va fingir no acceptar fins que [[Miquel el Tartamut|Miquel]] (el futur Miquel II) li va posar la corona al cap. Lleó va aprofitar el descontentament per assolir la corona després de l'abdicació de l'anterior l'11 de juliol. Per tal de prevenir futures usurpacions va fer castrar els fills de Miquel.<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' 341. 10–11</ref>

En una tàctica diplomàtica, va escriure una carta<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.502. 19–22</ref> al [[patriarca]] [[Nicèfor I de Constantinoble|Nicèfor]] per tal d'assegurar-se el seu favor. Aquest patriarca tenia por d'un possible ressorgiment de la [[iconoclàstia]], cosa que Lleó li prometiaprometé que no ho permetria. Un mes després, en entrar a palau es va agenollar davant la imatge de Crist que hi havia al davant de la porta, deixant clara la seva posició respecte al tema de les imatges religioses.<ref>Theophanes Continuatus, ''Cronographia'' 18. 19–21</ref>

== Enfrontaments amb els búlgars ==

El 17 de juliol del 813 el [[khan]] [[Crum]] i el seu exèrcit búlgar ja estaven davant les muralles de Constantinoble, on van acampar sense problemes.<ref>[[Scriptor Incertus de Leone Armenio]] ''Història'' p.342</ref> Lleó V va demostrar ser un covard atacant a Crum durant un moment de treva acordat per a fer negociacions.{{sfn|Zlatarski|1970|p=271-272}} Els búlgars van reaccionar incendiant els suburbis de la ciutat i després se'n va anar a [[Adrianòpolis]], que van ocupar. Van tornar més tard a la capital, van continuar devastant Tràcia i van prendre molts ciutadans bizantins captius. Lleó no tenia gaires forceforces,s però va fer una gran activitat per aixecar un nou exèrcit i, quan ja el tenia a punt, Crum va morir als afores de [[Constantinoble]] ([[814]]) i liel va succeir Deucom. Llavors Lleó va iniciar l'ofensiva i a [[Mesèmbria]] va aniquilar l'exèrcit búlgar.{{efn|Segons algunes fonts escrites,<ref>[[Joan Escilitzes]], ''Sinopsi d'Històries'', 13. 47–49</ref><ref>[[Joan Zonaras]], ''Extractes d'Històries'', 381. 5–10</ref> [[Crum]] encara estava viu i va participar en la batalla abandonant la lluita molt malferit.}}

== Relació amb l'Església ==

Lleó es va dedicar llavors a la prosperitat de l'imperi i els seus habitants. Va protegir els [[iconoclàstia|iconoclastes]] i ell mateix fou enemic decidit dels adoradors de les imatges i va prendre enèrgiques mesures repressives contra aquests i contra els [[bogomils]]. Va deposar el patriarca Nicèfor i va convocar un sínode a Constantinoble el 815. L'emperador va fer servir la seva política iconoclasta com a excusa per apoderar-se de les propietats en mans dels [[Iconodulia|iconoduls]] i alguns monestirs, com ara el ric [[monestir de Stoudios]] i va fer exiliar l'influent abat d'aquest monestir, [[Teodor Estudita]].{{sfn|Pratsch|1998|p=229–230}}

== Administració de justícia ==

Va desbaratar algunes conspiracions i va reformar l'administració, castigant severament el delicte de ''[[Peculatus|peculatio]]''. Lleó mateix va presidir sovint les corts de justícia i va castigar els jutges que no havien actuat correctament, però els seus càstigs eren exagerats i sovint dictava decapitació, mutilació o desterrament. No es dedicava a cap plaer més que a complir els seus deures, treballant dia i nit. Visitava les províncies normalment sense anunciar la visita.

Un dia va tenir un conflicte amb [[Miquel el Tartamut |Miquel el Balb]] i per allunyar-lo de la cort el va enviar a passar inspecció a l'Orient, però Miquel no va obeir l'ordre i va entrar en una conspiració; el complot fou descobert per Joan Hexàbul, el conseller de l'emperador, i Miquel fou empresonat i condemnat a morir cremat viu el mateix dia (dia de Nadal del [[820]]), però l'emperadriu [[Teodòsia (esposa de Lleó V)|Teodòsia]] va suplicar a Lleó d'ajornar l'execució fins l'endemà i així es va fer. A la nit els amics de Miquel van avançar els plans i l'endemà quan va començar la processó cap a l'església de sant Esteve, el mateix Lleó anava al capdavant segons el costum bizantí i va iniciar els cants nadalencs; aquest era el senyal; els conspiradors, disfressats de sacerdots van atacar a Lleó; aquest es va escapar cap a l'altar i es va defensar amb una gran creu però ningú va anar a ajudar-lo, i fou finalment mort a cops d'espasa. Després el van arrossegar cap a fora i el van deixar sobre la neu perquè tothom veiés que estava mort. Miquel fou tret de la presó i proclamat emperador.{{sfn|Treadgold|1988|p=223–225}}

Lleó va deixar quatre fills, el més grans dels quals, Sarbaci o Simbaci, era [[cèsar (títol)|cèsar]] i hereu designat des del [[814]]. Els quatre foren castrats i tancats en un monestir. Sarbaci va morir a causa de l'operació.<ref>Theophanes Continuatus, 40–41. 7</ref>