Ilercavons: diferència entre les revisions

Els '''ilercavons''' foren una tribu [[ibers|ibèrica]] entre els [[segle VI aC|segles VI]] i [[segle I aC|I aC]]. Abastava aproximadament el territori entre el [[coll de Balaguer]], [[Sagunt]] i [[Mequinensa]]. La denominació ''Ilercavònia'' apareix en textos i documents [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]].

 

 

[[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu ''Udiva'' (possiblement, el [[riu Millars]]) fins passat l'[[Ebre]]. Ptolemeu anomena el cap i el port ''Tenebri'' (possiblement, [[Orpesa]]), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de ''Cartago Vetus, [[Biscargis]], Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra''. Si acceptéssim que ''Cartago Vetus'' es [[Cantavella]] —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior, on s'haurien estès fins a les aigües del riu [[Guadalop]], que farien de frontera amb els [[sedetans]]. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la [[serra de la Llena]], i que el [[coll de Balaguer]] els separa dels [[cossetans]]. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la Plana, a Castelló) fins a la [[serra d'Almenara]]. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.