Diferència entre revisions de la pàgina «Plebs»

1 byte afegit ,  fa 1 any
m
Plantilla
m (Plantilla)
Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]], segons la cronologia de Varro) i van demanar drets polítics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per ''plebs'', nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels qüestors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus, i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445 aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]], que generalment eren tres o sis, i un almenys havia de ser patrici. En el saqueig de Roma pels gals el [[387 aC]], els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367 aC]] i, a canvi, es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva per als patricis.
 
Els rics plebeus, llavors aliats al plebeus pobres contra els patricis, quan van arribar al poder, van trencar la seva aliança i foren aliats als patricis; progressivament, la distinció va perdre importància i al [[{{segle |III aC]]|-|s}} era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes dels ''nobiles'' (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures).
 
Les peticions dels plebeus van ser recopilades al final del [[segle II aC]] i al [[segle I aC]] pels anomenats [[Partit Popular (antiga Roma)|''populars'']].
2.092.692

modificacions