Amadeu Aragay i Daví: diferència entre les revisions

Inicialment milità a les joventuts del [[Partit Republicà Radical]] (PRR) d'[[Alejandro Lerroux]], i fou molt combatiu amb [[Solidaritat Catalana]] des de les pàgines de ''[[El Progreso (periòdic)|El Progreso]]'', i des dels setmanaris sabadellencs ''¡Rebeldes!: semanario republicano radical'' (anys 1908-1909), ''El combate: semanario adherido al partido y portavoz de la Juventud Republicana Federal'' (anys 1910), en els quals escrivia amb el pseudònim ''Fray Amado Araga,'' <ref name="Diccionari" /> i ''Sabadell Federal'' (1914). També va escriure alguns articles al diari barceloní Revolución. períódico republicano: órgano de la Federación de Juventudes Radicales de Barcelona (1915).<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Ribé Monge|nom=Genís|article=A l'ombra de Companys. Transcripció d'un text mecanografiat inèdit d'Amadeu Aragay i Daví (ca. 1941-1942)|publicació=Arraona. Revista d'història|url=https://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/330098 [Consulta: 31-12-2019] |data=2016 |pàgines=142-163 |cognom2=}}</ref>

=== 1911-1920: formació i acció d'un polític republicà radical local ===

Un contemporani de l'època, Emilio Navarro,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Navarro|nom=Emilio|títol=Historia crítica de los hombres del Republicanismo catalán en la última década (1905-1914)|url=|edició=|llengua=CastellanaCastellà|data=1915|editorial=Ortega & Artís Impresores|lloc=Barcelona|pàgines=148-150|isbn=|bnf=|id=Biblioteca Fundació Josep Irla}}</ref> li publica un perfil propi d'orador polític de la talla de [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] i li atribueix una ràpida progressió política en el partit radical sabadellenc amb l'ajut dels actius [[Joan Vilatobà i Fígols|Joan Vilatobà]] i Jaume Llagostera, entre d'altres. També li atribueix una gran capacitat propagandística i una gran presència en mítings de la ciutat, de la comarca i de Barcelona.

Aragay hava començat la seva activitat literària l'any 1915, escrivint el drama ''El Ocaso de las almas'' i l'opereta ''El Pirata''. També en aquest periode va establir vincles amb la [[maçoneria]] i amb la Lliga dels Drets de l'Home.<ref name=":1">{{Ref-tesi|cognom=Pomés Vives|nom=Jordi|títol=Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918-1930)|url=|llengua=Català |data=1998|universitat=UAB|lloc=|pàgines=226-231; 449-450; 459|cognom2=}}</ref>

=== 1921-1930: l'ideòleg i el secretari de la Unió de Rabassaires de Catalunya ===

En aquesta etapa Aragay ja vivia a Barcelona (al carrer de Jonqueres, 8) i tenia una panyeria i sastreria al carrer d'Escudellers (núm. 53).<ref name=":0" /> En aquests anys es va casar amb la republicana i feminista Elionor Vinyerta Cuadrado. La parella s'instal·larà a [[Sant Cugat del Vallès]] l'any 1932.<ref>{{Ref-web|url=https://historiasantcugat.wordpress.com/2016/02/22/elionor-vinyerta/|títol=Elionor Vinyerta, republicana i feminista|consulta=4-1-2020|llengua=Català |editor=|data=8-3-2019|nom=José Fernando|cognom=Mota Muñoz}}</ref>

=== 1931-1936: el polític d'Esquerra Republicana de Catalunya a Madrid per la causa agrària ===

El 1930 va ser un dels signants del ''Manifest d'Intel·ligència Republicana'' i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuïc per donar suport a la [[sublevació de Jaca]]. El març de [[1931]] participà en la Conferència d'Esquerres i s'afilià a [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Escollit regidor de l'[[Ajuntament de Barcelona]] el [[14 d'abril]],<ref name="Diccionari" /> va participar amb [[Lluís Companys]], el dibuixant [[Ricard Opisso i Sala|Ricard Opisso]] i altres, de l'ocupació de la casa de la ciutat tot participant en la proclamació de la [[República Catalana]]. El relat d'aquells fets, reiteradament citat per la historiografia catalana es deu, ni més ni menys, que a la memòria deixada per escrit pel mateix Aragay. Ell va sorti primer al balcó de l'Ajuntament, amb Llúís companys, i tots dos van hissar la bandera republicana; tot seguit Aragay tornà a sortir al balcó, ara al del Palau de la Generalitat, quan Francesc Macià proclamà la República de forma solemne, amb la plaça de Sant Jaume plena de gom a gom.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ribé Monge|nom=Genís|article=L'univers sabadellenc de Lluís Companys i Jover|publicació=Vallesos. Gent, terra i patrimoni, 10|url=|data=tardor/hivern de 2015-2016|pàgines=128|llengua=Català}}</ref><ref name=":2">{{Ref-tesi|cognom=Aragay|nom=Amadeu|títol=Apuntes para la biografía de Lluís Companys, relativos al capítulo de su vida de apóstol del agrarismo catalán|url=|llengua=Castellà|data=1942|universitat=|lloc=Mèxic DF|pàgines=|id=Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Personal de Lluís Companys}}</ref>

A les [[eleccions generals espanyoles de 1931]] i [[1933]] fou elegit diputat per [[Esquerra Republicana de Catalunya]],<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%287070%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària ([[1932]]) en defensa dels rabassaires catalans. El seu paper polític va ser molt rellevant en el marc de la minoria catalana i d'ERC al Congrés. La seva activitat de suport a la lluita rabassaire també tingué molt de ressò a Catalunya pel seu suport als detinguts per la vaga dels veremadors de Sant Cugat del Vallès, entre els mesos d'agost i setembre de 1931, dels quals n'aconseguí l'alliberament prèvia intercessió amb les autoritats del Govern Civil i enfront les denúncies de l'Institut Català Agrícola de Sant Isidre.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mas|nom=|títol=Camins pagesos de Catalunya. Testimoniatge d'un rabassaire|url=|edició=|llengua=Català|data=1972|editorial=Nova Terra|lloc=Barcelona|pàgines=125-135|isbn=|col·lecció=Documents a la recerca, 9}}</ref> Duramt la seva activitat política a Madrid també intervé en el debat i les esmenes a la Constitució Espanyola, en la redacció i defensa de l'Estatut de Catalunya, fromà part de la Comissió de Govern Interior i de Reforma Agrària (1931-1933) i de la Comissió d'Agricultura (1935-1936). Tanmateix, arran dels [[Fets del sis d'octubre|Fets el sis d'octubre de 1934]] va ser processat però va poder fugir; el 20 de març de 1935 les Corts aprovaren contra ell un suplicatori pel delicte de rebel·lió militar.<ref name=":0" />

=== 1939-1966: exili i mort ===