Horari d'estiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilles |
||
Línia 38:
[[Fitxer:Clepsydra-Diagram-Fancy.jpeg|miniatura|Antiga [[clepsidra]] o rellotge d'aigua. Una sèrie d'engranatges fan girar un cilindre que indica la longitud de les hores segons les dates.]]
Algunes [[civilitzacions]] antigues, com l'[[Antic Egipte|egípcia]] i la [[Antiga Roma|romana]], ajustaven els horaris al sol, amb més flexibilitat que l'horari d'estiu, normalment dividint el temps de llum solar en dotze hores d'igual durada. Per tant, cosa les hores de llum eren més llargues durant l'estiu.<ref name="citar">{{ref-web| url = http://curious.astro.cornell.edu/question.php?number=594| títol = Why is a day divided into 24 hours?| consulta = 27-01-08| any = abril 2006
}}</ref><ref>{{ref-publicació|article=Daylight saving in ancient Rome|autor=Berthold L. Ullman|publicació=The Classical Journal|volum=13|exemplar=6|pàgines=450–451|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0009-8353%28191803%2913%3A6%3C450%3ADSIAR%3E2.0.CO%3B2-Z|data=1918|consulta=16-05-2007}}</ref> Per exemple, les [[clepsidres]] romanes tenien diferents escales per als mesos de l'any: a la latitud de [[Roma]], la tercera hora després de l'alba, l'hora ''tertia'', començava a les 09:02 (de l'horari modern) i durava 44 minuts en el [[solstici]] d'hivern, però en el d'estiu començava a les 06:58 i durava 75 minuts.<ref>{{ref-llibre|títol=Daily Life in Ancient Rome: The People and the City at the Height of the Empire|autor=Jérôme Carcopino|editorial=Yale University Press|capítol=The days and hours of the Roman calendar|isbn=0300000316|data=1968}}</ref> Tot i que al
[[Fitxer:William-Willett.jpg|miniatura|esquerra|[[William Willett]] proposà l'horari d'estiu i en féu una gran defensa.<ref>{{ref-llibre |autor=Prerau |títol= Seize the Daylight |pàgines=22}}</ref>]]
El [[1784]], [[Benjamin Franklin]], que servia com a enviat estranger a [[França]], va publicar anònimament una carta en la qual declarava que els parisencs estalviarien [[espelmes]] llevant-se més aviat i aprofitant més temps la llum solar.<ref>{{ref-publicació |autor= Seymour Stanton Block |article= Benjamin Franklin: America's inventor |publicació= American History |any=2006 |consulta=16-02-2007 |url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref> Es va publicar per primera vegada a la secció "Économie" del diari ''Journal de Paris''; la versió revisada en [[anglès]] es publicà amb el nom de «An Economical Project»,<ref name="webexhibits"/> títol que no li va posar Franklin.<ref>{{ref-publicació|autor=A.O. Aldridge|article=Franklin's essay on daylight saving|publicació=American Literature|volum=28|exemplar=1|pàgines=23–29|data=1956|consulta=16-05-2007|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9831%28195603%2928%3A1%3C23%3AFEODS%3E2.0.CO%3B2-W}}</ref> La moderada sàtira de Franklin proposava imposar un impost als finestrons, raccionar les espelmes i despertar els ciutadans tocant les campanes de les esglésies i fent disparar canons a trenc d'alba, d'acord amb el seu proverbi:
| |||