Diferència entre revisions de la pàgina «Vaixell»

1 byte afegit ,  fa 3 mesos
m
Plantilles
m (Plantilles)
Al voltant del 2000 aC, la [[civilització minoica]] de l'[[illa]] de [[Creta]] s'havia convertit en una potència naval i exercia un control efectiu del mar a l'est de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]].<ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/384401/Minoan-civilization Minoan civilization]. Encyclopædia Britannica.</ref> Se sap que l'antiga [[Núbia]] i el [[Regne d'Aksum]] comerciaven amb l'[[Índia]], i hi ha proves que vaixells procedents del nord-est d'Àfrica van establir rutes comercials amb l'Índia, Núbia i fins i tot amb [[Pèrsia]], Himyar i [[Antiga Roma|Roma]].<ref>[http://www.dskmariam.org/artsandlitreature/litreature/pdf/aksum.pdf Aksum An African Civilization of Late Antiquity by Stuart Munro-Hay]</ref> El Regne d'Aksum era conegut pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] per tenir ports marítims per als vaixells procedents de Grècia i el [[Iemen]]. En altres parts de la [[Banya d'Àfrica]], el papir [[Periple de la Mar Eritrea]] (Περίπλους τὴς Ἐρυθράς Θαλάσσης) informa que el poble somalí comerciava a través dels seus ports del nord, com [[Zeila]] i [[Berbera]] amb productes com l'[[encens]] i d'altres articles amb els habitants de la [[península]] d'[[Aràbia]] molt abans de l'arribada de l'[[Islam]], així com amb l'Egipte controlat per l'[[Imperi Romà]].<ref>{{ref-llibre|url= http://books.google.cat/?id=2Nu918tYMB8C&pg=PA13&lpg=PA13&dq=medieval+Somali+sailors |títol=Cultures and Customs of Somalia | editorial=Books.google.com | consulta=17-06-2010|isbn=9780313313332|data=2001}}</ref>
 
Gradualment els [[Fenícia|fenicis]] i els [[Antiga Grècia|grecs]] van esdevenir mestres de la navegació marítima, explorant i colonitzant la Mediterrània amb els seus vaixells [[trirrem]]s. Al voltant de l'any [[340 aC]], el navegant grec [[Píteas]], de la colònia de Massàlia (l'actual [[Marsella]]), es va aventurar a travessar l'estret de Gibraltar i va vorejar la costa gal·la fins a arribar a [[Gran Bretanya]].<ref>Encyclopædia Britannica (1911). "Navigation". Encyclopædia Britannica (11a edició) 19. Ed. Chisholm, Hugh. 703</ref> En el decurs del [[{{segle |II aC]]|-|s}}, [[Antiga Roma|Roma]] va destruir [[Cartago]] i va passar a sotmetre els [[Període hel·lenístic|regnes hel·lens]] de la Mediterrània oriental, de manera que aconseguí un domini complet del mar Mediterrani, al qual anomenaven ''[[Mare Nostrum (regió històrica)|Mare Nostrum]]'', ja que va esdevenir un mar interior envoltat pel territori romà. El navegant grec [[Eudoxe de Cízic]] va navegar per l'[[Oceà Índic]] el [[118 aC]].<ref>[http://www.unesco.org/csi/pub/source/alex5.htm Greatest emporium in the world], CSI, UNESCO.</ref> Amb uns 300 vaixells fent cada any la ruta entre l'[[Imperi Romà]] i l'Índia, el volum d'intercanvis va arribar a ser de 300.000 tones anuals.<ref>"[http://www.iveybusinessjournal.com/article.asp?intPrintable=1&intArticle_ID=832 The Origins of Globalization]", Ivey Business Journal.</ref>
 
Abans de la introducció de la [[brúixola]], el mètode principal de navegació al mar fou la [[navegació astronòmica]]. A la Xina, les primeres versions de la brúixola [[Magnetisme|magnètica]] es van utilitzar en la navegació entre el [[1040]] i el [[1117]].<ref>Li Shu-hua, “Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole,” ''Isis'', Vol. 45, No. 2. (Jul., 1954), p.181</ref> La brúixola marina, que utilitzava una agulla giratòria en una caixa seca, es va inventar a [[Europa]] vers l'any [[1300]].<ref>Frederic C. Lane, “The Economic Meaning of the Invention of the Compass,” ''The American Historical Review'', Vol. 68, No. 3. (Abril, 1963), p.615ff.</ref>
129.662

modificacions