Nom romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m Plantilles |
||
Línia 25:
Igual com va passar amb els ''nomina'', els ''cognomen'' freqüentment passaven d'una generació a la següent. Alguns ciutadans romans tenien més d'un ''cognomen'', uns que havien heretat i altres eren sobrenoms que havien adquirit, això passava sobretot entre els patricis. Hi va haver algunes ''[[gens (família) |gentes]]'' que, encara que van emparentar amb plebeus, mai es van dividir en branques adquirint diferents ''cognomina'', com és el cas dels [[Gens Antònia|Antonii]] i els [[Gens Mària|Marii]].<ref name="dic1"/>
Es coneix l'existència dels ''cognomina'' des dels començaments de la república, però en aquells temps no eren més que uns apel·latius informals, fet pel qual no van constar en documents oficials fins al
En els darrers segles de l'imperi també els ''cognomina'' es van deixar de fer servir, donant de vegades preferència a altres apel·latius coneguts com ''signa''. Durant el segle VI, amb la desaparició d'un poder central i de les institucions tradicionals romanes, es va abandonar el complex sistema de nomenclatura romà i els habitants de la península italiana van tornar a fer servir un sol nom, la majoria dels quals tenia arrels en l'antiga tradició.<ref name="dic1"/> L'actual sistema de nomenclatura emprat a europa es va desenvolupar a partir de l'edat mitjana i del renaixement, però alguns dels antics noms van sobreviure en les diverses llengües que van sorgir després.
| |||