Gènova: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilles
Línia 12:
No apareix esmentada fins a la [[Segona Guerra Púnica]] quan ja era una ciutat important. Escipió va renunciar a empaitar [[Anníbal]] cap a la vall del [[Roine]] i va arribar amb la seva flota a Gènova (Genua) des d'on esperava oposar-se al general cartaginès a la vall del [[Po]]. Avançada la guerra, quan Magó va renovar la lluita a la zona, va desembarcar a Genua ([[205 aC]]) i encara que la va dominar un temps, després es va traslladar a [[Savo]], amb el propòsit de combatre els [[ingaunis]] i probablement la va destruir en abandonar-la perquè el [[203 aC]] es troba el [[pretor]] Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucció.
 
Després apareix molt poc a la història de [[antiga Roma|Roma]]. Al [[{{segle |I aC]]|-|s}} era un municipi romà. Una via de [[Libarna]] a [[Dertona]] (la [[via Postúmia]]) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripció esmenta un conflicte de límits entre Genua i el poble veí dels veituris, i per arbitrar es va nomenar dos germans de la família de Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet conèixer l'existència de dues tribus properes, els [[veituris]] i els [[langenses]] (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu és esmentat a la inscripció com ''Porcobera'' o ''Procobera''); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o genuencs; a l'est de Genua s'esmenta el riu ''Feritor'', avui el [[Bisagno]].
 
Va romandre en poder de Roma fins a la [[Caiguda de l'imperi romà|caiguda de l'Imperi]], passant després als [[ostrogot]]s i als [[longobards|llombards]] perdent gran part de la seva prosperitat i importància. El [[934]] fou saquejada per [[Pirateria marítima|pirates]] àrabs o musulmans. Després d'això va anar prosperant i el comú es va establir el [[segle XI]] esdevenint la República de Gènova.