Antiga Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 22:
Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els [[senator]]s es van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'[[orde eqüestre]]. Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els [[plebeus]], i per tant, no podien accedir al poder polític. El Senat renyia constantment, bloquejant les reformes agràries i no va donar als eqüestres una veu al govern. Grups violents dels desocupats, controlats per senadors rivals, intimidaven els votants violentament. La situació va esclatar a la fi del {{segle|II|-|s}} amb els germans Gracs, dos [[tribuns]] que tractaven d'aprovar una reforma agrària que redistribuïa les terres dels patricis entre els plebeus. Ambdós van ser morts però el Senat va aprovar algunes de llurs reformes per tal d'apaivagar als plebeus i a la classe eqüestre. Negar la ciutadania romana a les ciutats aliades itàliques va dur a la guerra social del [[91 aC|91]] al [[88 aC]]. Les reformes militars de [[Gai Màrius]] van augmentar la lleialtat dels soldats al comandant però no pas a la ciutat. Això culminaria amb la dictadura brutal de [[Lluci Corneli Cinna]] el [[81 aC|81]] al [[79 aC]].
A mitjans del
=== Imperi Romà ===
Línia 206:
El [[267 aC]] es van instituir els quatre qüestors de la marina (''Classici quoestores''), amb seus respectives en quatre ports: [[Ostia]], [[Calis (qüestor)|Calis]] (a [[Campània]]), Ariminium ([[Rímini]]), i una altra seu de la qual el nom i situació no és conegut.
En el transcurs de la [[Primera Guerra Púnica]] la marina romana va ser estesa massivament i va tenir un paper vital en la victòria romana i en l'ascensió de la [[República Romana]] a l'hegemonia de la Mediterrània. Durant la primera meitat del {{segle|II|-|s}} Roma va destruir [[Cartago]] i subjugà els [[Període hel·lenístic|regnes hel·lenístics]] de l'est de la Mediterrània, aconseguint el domini complet de totes les ribes del mar interior, que ells van anomenar ''[[Mare Nostrum (regió històrica)|Mare Nostrum]]''. Les flotes romanes van tornar a tenir un paper preponderant en el
Durant el període imperial la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport.
| |||