Casa romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
trec {{Infotaula edifici}} d'article genèric
m Plantilles
Línia 103:
Des de temps antics a les cases privades i a totes les èpoques als edificis públics s'hi aixecaven parets de pedra polida (''opus quadratum''), justament com en temps moderns. En ésser el [[travertí]] una pedra volcànica fàcil d'aconseguir al Laci, apagada i poc atractiva pel seu color, sobre la paret s'estenia per decorar-la un vistós recobriment d'estuc de marbre que conferia un acabat més blanc i llampant.
 
Per a cases menys luxoses, no per a edificis públics, es féu un ús abundant de maons assecats al sol (la tova), fins a començaments del [[{{segle |I aC]]|-|s}}. També aquestes parets es cobrien amb estuc, per decoració i per protegir-les de la intempèrie.
 
En època clàssica aparegué un material nou, millor que el maó o la pedra, més barat, més durable, més fàcil de treballar i de transportar, emprat gairebé en exclusiva per a cases privades, i a nivell general, per a edificis públics. Les parets construïdes a la nova manera (''opus caementicium'') s'aixecaven amb variants de [[ciment]]. Els materials d'aquest ciment depenia del lloc. A Roma s'emprava fang i cendres volcàniques amb pedres com a mínim de la mida d'un puny. De vegades, en comptes de pedra s'utilitzaven fragments de maons i sorra. Com més dura era la pedra, millor quedava el ciment, el millor ciment s'elaborava amb restes de lava, el material amb què generalment es pavimentaven les carreteres. El mètode dels romans per aixecar les parets de ciment és el mateix que el que es continua aplicant avui dia. Primer, a intervals d'un metre a ambdós costats de la futura paret s'hi fixaven unes posts verticals de 13-15 centímetres de grossor i 3-4 metres d'alçada. Fora d'aquests, es clavaven horitzontalment taules de 25-30 centímetres d'amplada. A l'espai intermedi s'hi vessava el ciment semilíquid, que rebia la forma de les posts i els taulons. Quan el ciment s'havia endurit, es retirava l'armadura. Es repetia el procés per aixecar la paret els metres desitjats. El grossor de les parets podia ser des de 18 centímetres d'una casa normal fins als cinc metres dels murs del [[Panteó]].