Diferència entre revisions de la pàgina «Juli Vallmitjana i Colomines»

m
Plantilles
m (bot: -en gran mesura +en gran manera)
m (Plantilles)
La seva producció més personal la trobem, però, cap al final de la seva vida: ''Albi'' i ''Lletres al meu fill David''. Així, pocs anys abans de morir escriuria la novel·la ''Albi'' ([[Edicions de 1984]]), que tracta de la història d'un nen abandonat en un poble vora mar que explica la seva vida. L'obra, dedicada a la seva dona, és un cant a l'amor, al seny, a la bondat i a les dificultats de fer-se gran, però també a la vida difícil dels pescadors temerosos de no poder alimentar els seus i de les seves famílies temeroses de perdre'ls a la mar. Al seu torn, a ''Lletres al meu fill David'' el pare reviu i explica el decurs de la seva vida al seu primogènit. Ens presenta un home que, si bé per un costat duia una vida acomodada gràcies als ingressos del taller i amb prou temps per a escriure, és un ésser torturat per fòbies, manies i frustracions, i sobretot en guerra amb el món sencer.
 
Ara bé, com ja s'ha dit, el moment àlgid de la seva producció literària de qualitat fou la segona dècada del {{segle |XX}}, especialment pel que fa a l'obra dramàtica (aplegada en dos volums editats per [[Edicions de 1984]]). Pel que fa a l'obra anterior als anys vint, Vallmitjana centrà la seva temàtica en els gitanos i els baixos fons, i pel que fa a la posterior molt més variada, si més no quant als ambients en que transcorre l'acció. La primera època ve marcada pel gran èxit de públic que significà ''Els zinc-calós'', obra que s'estrenà al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]] amb l'actriu [[Margarida Xirgu i Subirà|Margarida Xirgu]] en el paper de la Xivet. L'actriu repetiria el mateix any interpretant el paper de Floreia a ''Muntanyes blanques''. Del 1917, l'obra ''El Rují'', una nova versió de ''La gitana verge'', de 1912: una història en la que els malentesos i els ''he sentit dir'' inflamen l'orgull i fereixen l'honor i es veu venir la tragèdia d'una hora lluny, no hi haurà cap més sortida que el matrimoni i el reconeixement de la virginitat de la Rují. D'un any després, ''La mala vida''; la crítica ja la considerà una obra ben concebuda, ben desenvolupada i ben escrita i no una mera successió d'escenes pintoresques i efectives sense il·lació i, tot i que toca un ambient escabrós i revulsiu, no transcendeix al públic res desagradable ni pel que fa a la situació ni pel que fa al llenguatge, cosa que la crítica definí com d'exquisida sensibilitat, que no fa sentir més que pietat per aquella gent. En aquesta apreciació comencem a entrellucar un canvi pel que fa a la suavització i adequació als gustos i consciències burgesos. L'actor [[Enric Borràs i Oriol|Enric Borràs]] interpretà en ''Grapa''.
 
Vallmitjana era de l'opinió que alhora que es feia obra literària o artística també es feia obra de redempció (ensenyar als perduts que van errats, perquè així cerquin i trobin el camí de la veritat i a la resta de la gent, ensenyar-li els viaranys pels quals et farà anar la mala vida emmascarats d'imatges seductores del vici que traïdorament se'ls hi oferiran). En el cas del teatre, aquest objectiu moral es minimitza per la mateixa estructura dramàtica. El seu teatre inicial anirà tornant-se cada cop més incòmode per a la cultura oficial, menada per les classes mitjanes de la societat barcelonina. Aquesta oficialitat serà la que maldarà per silenciar-lo i condemnar-lo a l'ostracisme, tot i que l'èxit inicial de la seva producció ho retardà i l'obligà a suavitzar el tractament dels seus temes o si més no a la seva mitificació en una segona època (els anys vint) que accentua el seu lirisme i excita la seva imaginació. En trencar amb aquell primitivisme artístic, amb aquell esperit vivencial, amb aquell realisme descarnat que havien fet triomfar l'obra de la primera època, al seu públic li costà seguir-lo i les subsegüents provatures no ajudaren en absolut a la seva bona recepció. D'aquesta segona època, i a tall d'exemple, tindríem obres com ''A la costa brava'' o ''La dèria nova'' (altrament dita ''La fal·lera del senyor Jaume''). La primera, una trama sentimental ambientada en una petita comunitat marinera on una cooperativa de pescadors lluita per treure's el dogal del propietari de les barques. La segona, una paròdia d'aquells que perden l'oremus pel futbol i en lloc de concebre'l com una pràctica esportiva i lúdica la transformen en rivalitat malaltissa. Així mateix, i per acabar, la comèdia ''En un racó de món'', on un jove elegant i ric destarotarà un tranquil poble fins que no marxi. ()<ref>{{ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1979/06/01/pagina-19/33228280/pdf.html?search=juli%20vallmitjana|títol= Edición del martes, 19 febrero 1929, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es <!--Títol generat per bot-->}}</ref>
118.432

modificacions